Carles Estrada sorprèn amb un extraordinari puzle lisèrgic literari titulat “L’Afer Whitestone”

Disseny: Marc Herrando

Desconec quants seguidors de Los Negativos, mítica banda de pop psicodèlic dels vuitanta encara en actiu, llegiran “L’Afer Whitestone” perquè el seu autor en forma part, com a compositor, cantant i baixista. No els hi recrimino, ans al contrari, qualsevol representació artística, sigui musical o literària, que hagi sorgit de la imaginació dels creadors del llegendari disc “Piknik Caleidoscópico” (1986), mereix ja, a priori, la nostra atenció perquè, de ben segur, serà creativa i altament reconfortant per a qualsevol ment inquieta. Un exemple ben recent el tenim amb el darrer single que els barcelonins han editat aquest 2014,  de la mà de Butterfly Records, amb dues fascinants cançons que, si et ve de gust conèixer, et comenten al nostre bloc aquí. Ignoro també quants crítics literaris de prestigi, als qui els Negativos no els hi diuen res de res perquè, en definitiva, asseguren que el rock and roll no s’hi fa gens ni mica amb la bona literatura; quants d’aquests doctes especialistes, que tot ho saben perquè tot ho han llegit, diuen, pararan atenció a aquest fenomenal llibre. Tampoc en tinc ni la més remota idea de quants músics coetanis, o altres dignes representants de l’“underground” barceloní, es llegiran aquesta novel·la saltant paràgrafs a la recerca de detalls d’arrel “sixties” que en justifiquin la seva lectura i així, de pas, la propera vegada que coincideixin, li puguin dir a l’autor, amic de tota la vida, si els ha agradat o no. No ho sé, la veritat, però el que si crec saber es que, si els esmentats en aquesta introducció tenen la més mínima sensibilitat, el llibre de debut de Carles Estrada, editat per la cada cop més imprescindible Editorial Base, els apassionarà i força per moltes i diverses raons que us explico a continuació.

En primer lloc, vull deixar ben clar que, més enllà de postulats polítics, m’agrada llegir en català. Aquells que a l’adolescència, cap a finals dels setanta i vuitanta, varem començar a llegir els nostres primers llibres d’adults en castellà, cercant temàtiques contemporànies anglosaxones que ens atreien, ens va costar acostumar-nos a la nostra llengua materna ja sigui per manca d'autors captivadors o per absència de traduccions que ens fessin patxoca. Ara, que la cosa sembla ja més normalitzada, em continua sent força difícil trobar obres que no em parlin d’aquells referents històrics que tots sabem, o bé nissagues prefabricades per autors de més o menys ressó mediàtic que tampoc m’interessen gens ni mica; com tampoc ho fan problemàtiques generacionals barcelonines que em resulten tan sorprenents com alienes. Res de tot això trobareu a l’”Afer Whitestone”, una novel·la ben escrita amb una temàtica molt original, que barreja gèneres amb una solvència extraordinària i que ens descriu personatges amb una habilitat digna dels millors narradors britànics.

Carles Estrada se’ns descobreix en aquest llibre com un narrador molt hàbil amb un domini de l’expressivitat del llenguatge digne d’estudi i menció d’honor. El personatge principal no tant sols és un anglès londinenc de soca-rel sinó que s’expressa i actua com a tal amb l’afegit, molt ben procurat per l’autor, que els seus comentaris i actitud és la d’un jove, de meitat a finals dels seixanta, amb uns gustos socials, estètics i musicals propis de l’època. Paul Sinclair, que així es diu el protagonista, porta els cabells llargs, i vesteix una camisa de setí porpra i una jaqueta eduardiana. Es periodista del London Evening Standard, i seguidor del Fullham, l’equip de futbol professional més antic de Londres. Pel que fa als gustos musicals, sabem que fou present al primer concert dels Rolling Stones al Marquee y, entre d'altres, cita a Sandie Shaw, Burt Bacharach, o als Byrds, i el vers  “Hi un temps per a tot i un moment sota el cel per a cada cosa” que correspon a la lletra del “Turn, Turn,Turn” (1965) versió com sabeu de Pete Seeger. Pel que fa als amics, en té de bons i de dolents, i tots seran claus per al desenvolupament de la història; com per exemple en Phil, un noi que havia estat mod, moviment del que s’aporten uns quants detalls, de forma molt encertada, a peu de pàgina, escrits pel conegut especialista en el tema, Robert Abella.       

L'autor al lloc dels fets. Foto: Montse Pérez

El títol també té les seves corresponents referències “sixties” perquè, tal i com s’encarreguen d’explicar-nos, pervé del costum d’una sèrie d’espionatge de la TV nord-americana (CIPOL, The Man from UNCLE en la versió original, 1964-1968) de titular el capítols amb la frase “L’Afer...”.  Pel que a la història, la trama dura un any, comença el primer d’any de 1966 quan, després d’una festa boja, en Paul troba el cos d’una noia que al principi li sembla morta al costat de l’estany Whistestone. La noia, de nom Sirke es molt bonica i li acaba per robar el cor. No tant sols no parla ni entén l’anglès sinó que sorgeix d’una realitat paral·lela, d’un altre món ubicat a una altra dimensió amb el que comparteixen espai però no realitat física. La Sirke pervé d’una illa anomenada Järla amb una ciutadella de nom Kerla assetjada per les forces del mal. Fins i tot parla una llengua totalment desconeguda, amb compàs de ¾ com ens diu l’autor qui al final del  llibre té el gran detall de facilitar-nos unes quantes classes lingüístiques molt professionals i convincents que ens vindran de perles per si algun dia acabem fent cap a l’esmentada illa.

Contraportada

Un cop entra en joc el component fantàstic se succeeixen un bon grapat d’esdeveniments que barregen la novel·la policíaca amb la ciència ficció, farcida de circumstàncies que recordaran l’època medieval, mentre es mesclen escenes típiques de l’espionatge de la guerra freda amb els efectes del LSD així com es confonen torres medievals amb centrals elèctriques entre mags, bruixes, policies i músics de rock and roll. D’aquesta forma, tenen lloc assassinats, persecucions, lluites amb espases, i un seguit d’accions sorprenents, narrades per l’autor amb un estil impecable i, sobretot,  amb la virtut literària de mantenir en tot moment l’interès del lector qui, de ben segur, es submergirà a la història amb dificultats manifestes per fer aturades. De la primera a la darrera pàgina, “l’Afer Whitestone” ens atrapa, ens embolcalla amb la seva fantasia i, fins i tot,  juga amb nosaltres fent-nos trontollar entre les diverses ficcions amb el propòsit d’obrir davant nostre un ampli ventall de possibilitats fascinants.

De la mateixa forma que hores d'ara desconec la repercussió que tindrà aquesta novel·la, tot i que cal esmentar que a les xarxes socials es palpa ja l’entusiasme que ha generat des del primer dia de l’edició, no acabo d’estar ben segur de si les meves paraules han estat les més propícies per descriure un llibre tan original com aquest. Ara bé, del que si que he acabat ben convençut, després de la seva lectura, és que t’agradin o no els Negativos, l’esperit sorprenent del Londres dels anys seixanta i el de les gestes medievals es barrejaran a la teua ment de forma divertida i ben estructurada, sense necessitat de prendre cap àcid LSD que faci possible una combinació tan extraordinària com psicodèlica. Sense cap mena de dubte, Carles Estrada i el seu "Afer Whitestone" ens fa viure una experiència lisèrgica veritablement inolvidable.   

Nota: Pots adquirir "l'Afer Whitestone" a la teva  llibreria habitual o bé encarregar-lo per internet a la web de l'Editorial Base.