"Disparos" precisos de powerpop, ska més R&B de luxe a la tercera edició de l’Aplec Mod del Sénia

Imatge del restaurant amb les motos. Foto: Magic Pop 

Quan portes molts anys escoltant música amb passió de melòman i perseverança d’au nocturna te n’adones que hi ha fites que esdevenen imprescindibles amb la perspectiva del temps. Iniciatives que, en present cru i dur, comporten  una nit intensa però, que ben aviat, passen a la memòria com una més, i fins i tot en alguns casos, pots acabar, si no per oblidar-les, si per no tenir-les tant presents com caldria. Únicament el temps amb la seva absoluta justícia subjectiva ens invita a recuperar-les en tot el seu esplendor amb el propòsit de compartir-les amb aquells que no hi van ser, ja fos perquè els hi fou impossible o perquè, senzillament, no havien ni tant sols nascut en aquell precís moment.  Certament, es tracta de moments ben especials que, quan els recordem  en públic, no resulta contraproduent que hi afegim alguna que altra llicència autobiogràfica per remarcar, encara més, l’aura llegendària que hem decidit atorgar-li.  Ara bé, per molt entusiastes que siguem alhora de reviure aquests moments mítics per a afegir-los a la memòria col·lectiva, som tanmateix sabedors que mai més tornaran. Senzillament són passat i no hi ha forma possible de reviure-ho. No podem aturar el temps, fer marxa enrera i afegir-nos a la festa com si res. Doncs bé, l’Aplec del Sénia, en qualsevol de les seves tres edicions celebrades fins ara, és un d’aquests moments històrics que segurament, amb el temps, adquirirà tota la rellevància que li pertoca però que ara, em fa l’efecte, no tots els que se suposa que ho haurien de fer, li donen la importància que ben bé es mereix.    

Un any més amb mods "originals". Foto: Magic Pop 

A la tercera edició de l’Aplec del Sénia, celebrada els dies 12 i 13 de setembre de 2014, aquells que hi vam assistir en alguna de les seves diverses activitats, ja sigui al dinar de germanor, els concerts, la scooterada, etc... teníem alguna que altra bona raó per fer-ho, ja fos de caire cultural, lúdica o senzillament sentimental.  En el meu cas, us he de dir que considero l’Aplec com una valuosa mostra musical al voltant del modernisme però també és una oportunitat, tant o més important, per coincidir amb amics i amigues que, malauradament, no veig tant sovint com voldria a banda de conèixer d’altres persones amb les que la conversa em resulta sempre molt enriquidora.

Molt destacable la segona Vespa restaurada. Foto: Magic Pop

Aquets intercanvi cultural, social i lúdic, basat en el bon criteri, es nutreix de l’amistat i l'empatia espontània de tots plegats i precisa de la presència d'aquells que es sentin motivas pels seus continguts. És així com es garanteix la seva continuïtat i, de pas, es referma el bon estat de salut de l’escena modernista a la que, se suposa, pertanyem alguns, d’una forma o altra, per voluntat pròpia.  El fet de no ser-hi és molt respectable, només faltaria. Fins i tot no cal una raó important per no fer acte de presència encara que siguis un mod de cap a peus, o t’agradi el rock and roll amb bogeria;  però m’agradaria incidir que la seva existència depèn en bona mesura de la nostra complicitat. Si no responem a la crida, tard o d'hora, els que l'organitzen se'n cansaran i s'acabarà. Ja sé que resulta evident, però no està de més remarcar-ho.

Robert Abella. Foto: Magic Pop

Suposo que ningú pensarà que l’organització dels Aplecs es bufar i fer ampolles. A cap persona, amb dos dits de front, se li pot escapar adonar-se'n que l’esforç per fer-lo realitat és ben considerable. I aquí, si em permeteu i sense oblidar-me dels entusiastes joves vinarossencs encapçalats pel Xavi Vinaròs, si que m‘agradaria destacar la dedicació abnegada de l’escriptor i musicòleg senienc, Robert Abella qui, amb l’ajuda de familiars i amics, ha fet possible, ni més ni menys, que un grup de Madrid com els Disparos, més uns Dj’s de Girona, Alacant i Tarragona, facin un llarg viatge per alegrar-nos l’existència amb un directe intens de powerpop i unes punxades principalment de R&B absolutament d’antologia. Unes sessions fabuloses que, tot hagi que dir-ho, es van fer amb un sol giradiscs ja que, malgrat els voluntariosos esforços de l’amic Robert davant d’aquest imprevist conegut a punt de començar la festa, no hi va haver manera d'aconseguir un altre plat disponible.    

Doncs bé, després d’aquesta introducció reflexiva, de la que cadascú crec que entendrà el que millor li vagi, m’agradaria compartir amb tots vosaltres les sensacions musicals que em van transmetre els Disparos en el seu concert del dia 13 de setembre al Pub Quijote de Vinaròs.

Jordi Besalduch. Foto: Magic Pop 

Malauradament, no em fou possible assistir al directe de King Hammond del dia abans, 12 de setembre. Em vaig incorporar a l’Aplec  el dissabte, concretament per al dinar de germanor que se va celebrar a la Font de Sant Pere al terme del Ballestar, Tinença de Benifassà, al costat del riu Sénia. Al restaurant vam fer cap un considerable grup de persones, més una desena de motos que havien participat a l’escuterada del matí. Fou un dinar ben agradable amb un entorn únic, els Ports, després del qual vam poder gaudir d’unes sessions musicals a càrrec dels Dj’s  Jordi Besalduch i Robert Abella on no van faltar grans clàssics del mod revival, R&B, soul o pop francès. Una banda sonora ben fascinant amb la que vam passar la tarda entre balls, copes i divertides tertúlies. Respecte al concert del mestre britànic de l’ska, no està de més explicar que la curta durada del mateix es va deure a uns imprevistos del viatge i a la fèrria política d’espectacles que va imposar la Policia Local de Vinaròs per acabar amb el directe per imposició municipal. Tot i això, els que hi van ser presents van gaudir d'un bona expressivitat melòdica i rítmica a càrrec del gran Nick Welsh i la seva banda d’acompanyament.  

Els Disparos i els Dj's 

Los Disparos. Foto: Magic Pop

Ja per la nit, el pub Quijote de Vinaròs va acollir el concert dels madrilenys Disparos els quals havien fet un llarg viatge per un sol concert gràcies a la bona predisposició dels seus components però també arran de la perseverança i bon criteri d’en Robert. Els Disparos van oferir, a un selecte però malauradament poc nombrós grup d’espectadors, un repàs del seu flamant repertori de temes propis i versions. La banda, de recent formació, atresora un grapat de bones cançons amb les que poden omplir un parell d’Ep’s de convincents temes propis. De fet, aquest proper 15 d’octubre de 2'14 està previst que surti al mercat el primer d’aquests discos de la mà del segell Clifford records. Van obrir el concert amb el tema “Héroes de Barrio” una de las quatre cançons que integraran el seu debut discogràfic. Les altres tres, també interpretades durant el directe són: “Lo puedo entender” , “Todo puede suceder”  i “Historias mínimas”, un dels dos temes del bis final amb sorpresa reivindicativa inclosa. Els Disparos també van interpretar altres temes seus amb els que tenen intenció d’enregistrar un segon Ep el més aviat possible. Si tot va com tenen previst, el gravaran a Barcelona aprofitant alguna propera estada per tocar en viu. Ens referim a cançons no menys memorables com  “Cinco balas”, “Quiere que la lleve a bailar”, o “Chinese Eyes”, entre d’altres. Pel que fa a les versions, la banda va recordar la famosa “Chica del Metro” de Telegrama; el “Bagdad” de los Negativos, “Apunten y fuego” de los Elegantes; i el “Concrete Jungle” dels Specials amb el que van tancar el concert no sense abans interpretar, fora de repertori, la mítica “Mierda de Ciudad” de los Kortatu que va provocar el deliri de la primera fila de seguidors skatalítics.

Los Disparos. Foto: Magic Pop

Com no podia ser d'altra forma, els Disparos han millorat des de l’anterior cop que vam tenir el plaer de veure’ls en directe al festival Time For Action de Madrid el mes de novembre de 2013. Si bé, llavors, ja ens van demostrar la seva gran professionalitat instrumental mitjançant un guitarrista imaginatiu, un baixista molt àgil, un contundent baterista i una veu privilegiada per cantar powerpop; al directe de l’Aplec del Sénia es va posar de manifest que havien treballat molt el so de conjunt oferint un espectacle professional i vibrant alhora. Al meu parer els temes propis han aconseguit arraconar les versions a un segon pla del que aviat, amb més repertori propi, estic segur que passaran a ser agradables anècdotes per completar un directe, ubicades convenientment als acostumats bisos de fi de festa.

En definitiva, els Disparos no tant sols són imprescindibles per a qualsevol amant del powerpop o insigne membre de l’escena modernista estatal,  sinó que s’han procurat un espai propi ben original que si bé recupera referències “elegants” de dècades passades, tenen la imaginació, la força i, en definitiva, l’actitud que li cal a una bona banda per deixar una empremta ben creativa amb la seva original música.

Carles, Mar i Pere, grans Dj's. Foto: Magic Pop

Un cop finalitzat el seu directe, els tres Dj’s invitats a l’Aplec: Mar Blue Moon Baby (Girona),  Pere Vegara (Pedreguer, Alacant), i Carles Summertime (Tortosa, Tarragona), ens van delectar amb el millor de la  seva discografia personal on no van faltar valuosos temes de R&B, blanc i negre, enllaçats amb rapidesa, tanta com els hi fou bonament possible amb un sol plat ja què, tal i com hem explicat abans, l’organització es va assabentar a darrera hora que el local no disposava de dos giradiscos com seria preceptiu per a una punxada. Tot i l’inconvenient que va generar aquesta mancança, es va poder gaudir de magnífiques sessions, fins i tot amb un acurat treball d'equips en parella, que van arrodonir de forma deliciosa la tercera edició de l’Aplec del Sénia.

Los Disparos i el públic. Foto: Marga Gómez 

Durant aquests propers dies a les xarxes socials apareixeran més fotos de la festa, com les que va fer l’amiga Marga Gómez, que il·lustraran millor aquesta ressenya de l’Aplec. No es descarta tampoc que totes les persones implicades, ja formin part de l’organització, dels Disparos, els Dj’s o els públic assistent, facin un balanç personal de la trobada que, al final, podran o no fer públic. Segurament, en aquest repàs tindran un pes considerable els factors que no van sortir com hagués estat desitjable. Ja se sap que tendim a veuré primer el que ens sembla negatiu ans que el positiu, i si no ho fem nosaltres, no ens costa gens ni mica trobar a algú que ho faci per nosaltres gratuïtament. Alguns humans som així de recargolats. Així que, si en alguna cosa serveix la meva humil opinió expressada en aquesta ressenya on remarco tot el que fou genial, que no va ser poc, espero de tot cor que es tingui molt en compte per seguir endavant i celebrar una edició més darrera l’altra. Per alguns dels que érem presents, un esdeveniment d’aquesta dimensió representa un triomf contra la mediocritat i la marginació que ha viscut el rock and roll a les nostres comarques i al nostre país des de fa anys, concretament des de que va deixar de ser prioritat política municipal, i us ben asseguro que ara no em prenc cap llicència biogràfica.          

Nota: Pots llegit més informació dels Aplecs del Sénia i dels grups al seu apartat corresponent del Magic Pop aquí.