Trinitat Nova, nou projecte ocatí que inicia un “Final Principi” amb fascinants detalls d’àcid pop folk

Obra de Laia Sondang

Trinitat Nova es el nom que han escollit tres joves músics catalans per tal d’identificar el seu nou projecte artístic on mesclen detalls de folk psicodèlic i melodies pop amb ritmes captivadors que embolcallen lletres àcides cantades en català. Tot plegat esdevé una fascinant combinació enriquidora de sons i idees, no exemptes d'humor, que cerquen una reacció activa i compromesa per part de l’oient. Les cançons de Trinitat Nova, són parades d’una línea de metro existencial, que des de l’underground de les nostres realitats quotidianes, somia en canviar de pell, alçar el vol, fugir a la muntanya o fer la volta a un  món que s’acaba. 

      

Trinitat Nova es va crear a principis de 2013 amb el propòsit d’enregistrar amb format de banda,  temes que ja cantava en solitari Pau Ballbé, guitarra i veu (ex baterista dels Thorpedians i dels Cutties, pre Retrovisores). La resta de la formació original són Leo Guateque al baix (baixista dels Retrovisores); i Maria Puig (teclats). Tots ells son originaris de Ocata, barri litoral del Masnou.

El nom d’aquest trio de joves músics pervé d'algunes curioses coincidències amb la línea groga del metro de Barcelona que comença amb la parada La Pau, nom del compositor, i acaba amb la de Trinitat Nova. Tots tres van entrar a l’estudi Infusiones Musicales (Masnou) on enregistraren uns quants temes sota el comandament tècnic de Jordi C. Corchs qui es va encarregar de la gravació, la mescla i la masterització. Van comptar amb  col·laboracions de luxe a càrrec del cantautor More més el Gitano d'Ocata a les guitarres, Carles Magret a la bateria, Pep Arimont Soler dels Pirats a la trompeta, així com les veus de Víctor Retrovisores i el Xavi Lana.  Els quatre temes tenen com a títol:  “Un'altra persona”, “Els ocells”, “La volta al món”  i “Aquesta gent”. Les cançons, que pots escoltar al seu bandcamp, formen part d’un treball discogràfic encara no editat que esdevé la presentació del seu projecte, amb el títol genèric de “Final Principi”.

Les cançons

Fotos de l'enregistrament

“Un’altra persona” conté una original mescla de detalls rítmics de música potencialment ballable, la picardia del bon folk psicodèlic català i la melodia d’un pop àcid compromès. Conté un text ple de desitjos per canviar de personalitat, amb el propòsit d’encaixar en realitats diferents a les quotidianes. “Els ocells” té un ritme dolç de guitarra, amb un acompanyament ben articulat de baix, tocs sensuals de teclats i una veu penetrant parlant-nos dels ocells engabiats que piulen somiant que algun dia tornaran a volar. Desitjos de fugida que impliquen també pors racionals. 

Fotos de l'enregistrament

“La volta al món”  té una consistència de gran banda amb convincents arranjaments, inclosa una persuasiva trompeta, y detalls sinuosos, ideals per escapar de la ciutat dels horrors on campa la rutina. Les guitarres acústiques amb acompanyament de bateria i una veu, per moments melangiosa però gens conformista, protagonitzen el darrer tema d’aquest treball de presentació. La banda ens avisa de la fi del món, de com ens trepitjaran els nostres caps per recollir una engruna, i al final creurem que “els pobres són culpables de la seva pròpia ruïna”. “El món era rodó abans que caigués en mans d’inconscients i miserables, abans de ser trepitjat per milers de morts de gana, que caigués en mans d’aquesta gent”.  No hi ha dubte possible, els components de Trinitat Nova tenen les idees molt clares i no són precisament condescendents amb el poder establert.    

Fotos de l'enregistrament

Amb cançons tan impactants com aquestes, Trinitat Nova denuncien una realitat  angoixant que altres propostes de folk català actuals eviten, mitjançant una mescla de surrealisme apte per a tots el públics, per tal de no enutjar als polítics que es freguen les mans davant de tanta disciplina i correcció creativa. Diuen els Trinitat Nova: “El món que trepitgem s’acaba, què ens sostindrà ara?, i que se’n farà d’aquest bunyol, manipulat per nens sapastres. Se’l fotran boci a boci, no tindran pietat ni de la canalla”.  

Certament, plantegen una pregunta de difícil resposta, que de cap manera serà única sinó més bé complexa amb nombrosos ingredients que ens ajudaran a sortir-nos-en d’aquest cataclisme socioeconòmic provocat per aquest gent que no ens permet volar. Almenys, el que sí tenim molt clar és que a la banda sonora d’aquesta fugida haurà de sonar necessàriament aquestes fascinants cançons de la Trinitat Nova.   

Nota: Pots escoltar les cançons al seu bandcamp