XIII edició del Castanyasso tarragoní amb quatre grups de rock and roll imaginatiu i contundent

The Drip Dry Man and The Revolver. Foto: Magic Pop

La XIII edició del festival tarragoní Castanyasso se va celebrar el 29 de novembre de 2014 a la sala Zero de Tarragona amb el directe de quatre grups de rock and roll força imaginatiu: tres d’ells formen part de l’escena estatal com són els barcelonins Angry Mama, els saragossans Screamin’Diablos, i els pamplonesos Pow Pow Pows. Completava el cartell el combo de belgues, holandès y britànic format per The Drip Dry Man and The Revolver Beat. Quatre propostes ben contundents que aconseguiren mantenir, amb escreix, l’elevada càrrega musical i combativa d’un prestigiós festival que reduïa aquest any l’oferta musical a una sola nit de concerts. Després dels directes, Miquel Gistas, màxim responsable de l’organització, va exercir de punxa-discos amb el conegut nom de Mick Gave aka DJ Soulblonding i una sessió de garatge, psicodelia, punk rock entre algunes dosis d’electrònica. També va ocupar la cabina de la sala Zero de Tarragona, Lluci Rostra, capo del segell H-records, i col·laborador imprescindible del Castanyasso.

Screamin'Diablos alentats per les seves fans. Foto: Magic Pop

Amb una entrada generosa, tot i les inclemències del temps, els grups van oferir els seus respectius repertoris durant una nit de moltes guitarres i actitud desfermada de rock and roll.  Obriren els Sreamin’Diablos amb un so conjuntat extraordinari i un fantàstic repertori de punk rock en la seua màxima essència. Seguiren els barcelonins Angry Mama afegint a l’esmentat estil, dosi d’emocore i hard rock, mitjançant bons temes propis. A continuació, es va apoderar de l’escenari,  i de gairebé tota la sala, el flamant projecte de hard blues y garatge trash de The Drip Dry Man and The Revolver Beat.  Tancaren els directes els sensacionals Pow Pow Pows amb els que vam poder gaudir d’una magistral lliçó de recorreguts psicodèlics extraordinaris mitjançant els que culminaren les brillants cançons del seu Lp de debut.

The Drip Dry Man entre el públic. Foto: Magic Pop

Que la ciutat de Tarragona mantingui avui en dia dos festivals de rock and roll en nòmina com són el Bule Bule Toga, que aquest any 2014 celebrava la seva primera edició amb èxit, més el ja consolidat Castanyasso, amb un bagatge important de tretze edicions, no deixa de ser sorprenent fins i tot per als propis amants de la música amb arrels als cinquanta i seixanta. Com tots ja sabem, aquesta ciutat està i probablement seguirà estant “eternament” invadida pels romans com a únic reclam turístic imaginable pels centres de poder econòmic i polític.

Pow Pow Pows, magistral actitud. Foto: Magic Pop

Pel que fa a les activitats culturals habituals, almenys aquelles que pretenen ser trencadores i al marge de les exhibicions de caire tradicional, els organitzadors tarragonins institucionalitzats semblen a la deriva i recorren massa sovint a l'indie català més digerible o a un poti-poti d'artistes per quatre euros que els cobreixen la papereta de "moderns" en temps de crisi. Es per aquest motiu, que l'assistència a aquestes exhibicions de bon gust cultural i esforç individual encomiable, com són el Bule Bule i el Castanyasso, com també la gran part de les proposades per Vòrtex, haurien de ser d'assistència absolutament imprescindible per a tots aquells que, un cop darrera l'altre, ens queixen d'una manca d'oferta a la ciutat adient als nostres gustos o, si més no, al marge del previsible.  

Malauradament, aquest any, la habitual trobada “castanyera” organitzada per la promotora Soulblonding ha minvat en nombre de nits celebrades. Aquest descens, pel que fa a la quantitat de concerts que no a la qualitat, es degut molt probablement a la situació de crisi que encara arrossega el món cultural i en especial la música en directe mancada  tan d’ajuts institucionals com de l’entusiasme imprescindible d’assistència de públic fins i tot entre els seus propis seguidors. Sense joves que s’interessin pel rock and roll, o d'altres de “menys joves” que considerin que ja no tenen edat, iniciatives com aquestes van a perill de desaparèixer.

La sala Zero de Tarragona. Foto: Magic Pop

Així que, abans de passar a ressenyar els concerts de la magnífica tretzena edició d’aquest festival, el Magic Pop vol fer un reconeixement i agraïment públic al seu principal factòtum, Miquel Gistas, qui des de la promoció de concerts així com amb l’edició de discos mitjançant el segell Philatelia Records, no escatima esforços per mantenir viva una prolífica escena musical que mereix el nostre aplaudiment més entusiasta. Vagi per endavant també el nostre millor reconeixement a Lluci Rostra. cap del segell H-Recrods, qui va col.laborar amb l'esdeveniment així com a la sala Zero per la seva bona predisposició a cobrir un ampli ventall d'estils entre els que no falta el rock and roll i els seus nombrosos derivats.

El rock and roll, com a cultura i actitud, té una llarga història de lluita aferrissada contra el conservadorisme sociopolític. Iniciatives com el Castanyasso aconsegueixen que no caigui definitivament en l’oblit menyspreat per una societat malalta, guiada per consignes mercantilistes, que ens tempta amb falses utopies multitudinàries sufragades per marques conegudes de licors i de roba que posen la pasta amb el propòsit de mantenir content, bevedor i comprador, a un jovent sense esperar d’ell gaire criteri. Així que, pel bé de la nostra salut mental i gaudi nocturn, felicitats per aquesta extraordinària tretzena edició i que duri, per molts anys, el Castanyasso.

Pots llegir les ressenyes dels directes clicant al nom dels grups:

Introducció 

Screamin'Diablos

Angry Mama

The Drip Dry Man and The Revolver Beat

Pow Pow Pows