Ismael Clark instal·la el seu apassionant món musical a Anglaterra on comença a ser molt valorat

Portada demo

El cantant i compositor català Ismael Inarejos, ex líder de grans bandes de Sant Boi de Llobregat com els Gare i Mel, ha començat un nou projecte en solitari a Anglaterra on està obtenint una més que notable repercussió amb el nom artístic d’Ismael Clark. Recentment ha estat guanyador del prestigiós concurs de Portsmouth, “All About The Song”, ciutat on actualment resideix. Un important premi  que li ha suposat estar present tota una hora, entre entrevista i actuació, al famós programa de ràdio de Phil Jackson a la BBC, així com la possiblitat d'oferir un concert al King’s Theatre de Portsmouth que tindrà lloc el proper 10 de noviembre, més dos dies de gravació, i el corresponent premi en metàl·lic.



Ismael Clark

Després de la dissolució l’any 2007 dels Gare,  mítica banda de pop formada a Sant Boi de Llobregat l’any 1997 amb un gran àlbum titulat “Common ground”,  el seu principal factòtum, Ismael Inarejos, veu principal i guitarra, va iniciar un nou combo amb el nom de Mel acompanyat, en un principi, per Lucho Torres, guitarra, al que poc després es van afegir Núria Botia al baix; Pau Torrens a la bateria i Xavi Artigas als teclats. Els tres formen part actualmente d’una nova banda anomenada Trau procedents en el cas de Xavi i Pau dels també dissolts Les Phillippes. Cal nomenar també que l’any 2008 va guanyar, amb el seu tema “Mira’m als ulls”, el premi especial del jurat a la millor maqueta en el Certamen Terra i Cultura Premi Miquel Martí i Pol. Dels Trau te'n parlem més aquí.  

Mel va nàixer cap a l'any 2009, en un principi, com a fórmula melòdica que li permetia a Ismael  donar vida a les seves inquietuds tant musicals com existencials. Acompanyat de Lucho, músic d’origen argentí, van enregistrar una maqueta amb el nom de “Child’s sense of wonder”.  Amb la resta de la banda van gravar a l'estudi Medusa de Barcelona, deu temes, a mig camí entre el folk pop y el soul, que havien de sortir al mercat discogràfic editats pel Terrat. Finalment el disc no va fou editat perquè la productora es va fer enrere. Com a conseqüència d’aquella inexplicable decisió, les il·lusions del grup van quedar tocades i es van acabar separant l'any 2012. 



Amb l'equip de músics col.laboradors: Marta, Berta, Lucho, Ismael i Aleix

Ismael va seguir composant i cantant brillants cançons, tan en anglès com en castellà i català, fins que no li va quedar altra que acceptar que al nostre país resulta extremadament difícil que es valori la creativitat d’un bon músic. Decidit a canviar el seu destí artístic, es trasllada a Anglaterra i s'instal.la a Portsmouth a finals de juliol de 2013.  Amb el nou nom artístic de Ismael Clark, portava a la maleta noves cançons que ha agrupat a una demo amb el nom genèric de “Set Me Introduce You To Ismael Clark” i que pots escoltar al seu bandcamp. Són temes molt emotius on s’evidencia l’enorme capacitat d’Ismael per emocionar-nos amb melodies que troben el nostre cor amb una enorme facilitat al mateix temps que revifa les emocions.   

Khaleda Brophy, Phil Jackson i Ismael   

Aquestes noves creacions foren enregistrades a la Cambra de Sant Boi produïdes pel seu amic Lucho Torres que també ha participat als arranjament. Porten per nom títols com “So Loud So Low” on destaca la seva sensual veu amb la que interpreta un tema força sensible acompanyat de guitarra acústica i piano. Són uns arranjaments tan senzills com efectius que van creixent i generant un flux d’emocions que resulten molt gratificants a mesura que entren en contacte amb els nostres sentits. Un altre dels temes, “I Still Owe You a Duel” esdevé molt passional amb detalls de R&B, un ritme consistent i una veu penetrant, sempre convincent, amb la que aconsegueix, fins i tot, crear una cançó perfectament ballable. “And God Rained the Quail”, títol de la següent cançó, conté detalls intimistes gens menyspreables que defineixen el seu microcosmos acompanyat per un ritme molt original i una veu que ens recorda perfectament a la del genial Nick Drake.  Un tema apassionant que, com totes les creacions d’aquest gran cantautor i compositor que és Ismael Inarejos, resulta especialment emotiu i susceptible de posar al límit la nostra capacitat d’emocionar-nos. Són cançons molt personals que generen empatia, fins i tot reaccions personals físiques conseqüents amb la nostra pròpia experiència vital. “Golden Calf” es el títol d’un altre dels temes d’aquesta maqueta. És una cançó de magistral melodia, molt reflexiva i, un cop més, amb eteris detalls desdibuixats de piano i guitarra, als que incorpora percussió, i un conjunt precís de corda violins i chelo a càrrec de Marta, Berta i Aleix. Amb tot plegat, obté una força incommensurable. “Funes” tanca aquesta demo i ho fa amb un carinyòs ¾ de vals romàntic sobre el qual l'impressionant Ismael ens ofereix uns moments musicals d’una enorme bellesa amb una tornada que posa el pels com a escarpies.   

Artwork a càrrec de Josep Inarejos

El Magic Pop ha estat sempre al costat d’aquest jove santboià, des dels seus inicis amb el grup Gare passant pels encoratjadors temps dels malauradament desapareguts Mel, així com amb cadascuna de les seves propostes en solitari. Sempre hem cregut fermament que és un dels nostres més grans creadors i intèrprets de música pop i folk.

Fotos del Facebook de Ismael Clark

Quan ens vam assabentar que s’havia traslladat a Anglaterra per raons de supervivència musical, ens vam sentir força decebuts no per la decisió encertada que havia pres sinó per aquesta evident manca d’una escena discogràfica pròpia que podria haver estat prou llesta com per adonar-se’n de l’enorme carisma i originalitat d’aquest músic. A partir d'ara, té el difícil repte de fer-se un nom al país del mestre Nick Drake entre altres cantautors fabulosos de folk. Sembla que les coses no podien començar millor. Entre els seus immediats projectes està l'esmentat concert del mes de novembre a Portsmouth així com una col.laboració amb els músics britànics Khaleda Brophy i Oliver Alsford de la banda d'indie folk The Day of the Rabblement que l'acompanyaran a les veus i el segon amb la mandolina.

Per la nostra part, de moment, no ens queda res més que desitjar-li tota la sort del món, d'altra banda absolutament merescuda. Per poca que sigui, sempre serà moltíssima més que la que li esperava musicalment a aquest país nostrat que, entre uns i altres, cada cop estan fent més i més petit, potser amb el propòsit que al final ens càpiga al melic.           

Nota: Pots escoltar les cançons de la maqueta al seu bandcamp.