Trau, una proposta encisadora de popsike que perpetua la creativa escena santboiana

Trau és el nom d’una nova banda de Sant Boi de Llobregat formada per Núria Botia al baix i veus; Pau Torrens a la bateria i veus; Jordi Bastida a la guitarra i Xavi Artigas als teclats i veus. Són músics experimentats procedents de grups com Les Phillippes i els Mel que han enregistrat, amb aquesta nova formació, uns quants temes propis, cantats en català, que pots escoltar al seu bandcamp. Es tracta de cançons fascinants on queden ben paleses unes influències del pop psicodèlic britànic de finals dels seixanta, al que afegeixen detalls propis i combinacions tan melòdiques i rítmiques ben originals amb les que defineixen el seu propi espai musical.

Fotos del seu Facebook. Trau al complert 

Part dels músics de Trau han format part de grans bandes santboianes com Les Phillippes com és el cas de Pau Torrens i Xavi Artigas. Com recordareu,  foren un dels grups catalans de pop més creatius de la dècada dels dos mil amb gran discos com "Philantropic Philantropy" (2003); "Les Philippes & The Empty Characters" (2005) i “Odisea Ultramarina" (2008).  Pau i Xavi es van afegir al projecte Mel de Ismael Inarejos on també va tocar la baixista Núria Botia. Finalment els Mel es van separar cap a l'any 2012 quan la promotora del Terrat es va fer enrera inexplicablement i no va editar-los-hi un magnífic disc que tenien enregistrat i llest per sortir al mercat. Ismael va continuar el seu projecte en solitari i aquest estiu de 2013 s'ha traslladat a Anglaterra on, amb el nom artístic d'Ismael Clark,  està recollint els fruits a la seva tenacitat i enorme creativitat. Magic Pop t'amplia la informació sobre aquest projecte en solitari si entres aquí.       

Les cançons de Trau han estat enregistrades i mesclades a La Cambra, a  Sant Boi, per Ricard Ros i el mateix grup. Porten títols com “Borinot de Bardissa” on es poden de manifest uns excel·lents tocs de pop psicodèlic, amb una consistent arrel sixties, que, per moments, et poden recordar als Kinks mitjançant un ritme contundent i una melodia captivadora. Una cançó que també destaca per una veu molt apropiada que va desgranant moments lisèrgics acompanyada pels cors, teclats i un bon solo de guitarra.  “Somni de Festa Major”, títol d’un altre dels temes compta amb la col·laboració d'Anna Ferriol a la trompa. Una altra cançó extraordinària que mescla les virtuts dels Beach Boys amb les dels Beatles però sense recrear-s’hi excessivament per no caure en la trampa de sonar igual que aquestes dues formacions mítiques. Orgue, riffs espaiosos i moviments hipnòtics contribueixen espectacularment a l’hora de definir uns paràmetres veritablement de somni on “tot és possible”, com ben bé diuen al tema. A “85 estels”, Trau en ofereix un meravellós moviment rítmic a base d’obstinat piano, línees de baix fantàstiques i talls temàtics ben siderals. Tot plegat farà possible “caçar estels entre viatges astrals i sitrals al carnaval”. Tornades de rock and roll “stonià” aconsegueixen assolir un nivell creatiu molt alt.  

Trau en un primer moment com a trio

Al seu bandcamp  també podeu escoltar temes tan impactants com “L’últim Tren”, tot un desplegament de guitarres de rock and roll amb detalls dels anys setanta i amb regust exquisit de blues. Un tema força encoratjador on ens diuen: “Agafeu la maleta si aquí ja res no us espera. Preneu força i coratge, tot anirà bé”. Afegeixen també uns poderosos solos de guitarra que contribueixen a crear intensitats a aquesta fabulosa cançó que inclou també un bon solo de saxo de R&B a càrrec de José Aladid. Per últim, cal anomenar la bellesa folk del tema acústic “Cant de quan la sang ens bull” que ens recorda al millor i més creatiu del repertori dels setanta d’en Pau Riba. Una cançó construïda amb una preciosa melodia interpretada per una encisadora veu. En aquest cas han comptat amb la col·laboració de Marta Barbero al violí, Aleix Sala al violoncel i Ismael Inarejos en algunes veus. Detalls d'"acid folk", pedal de wah wah i una tornada poderosa que posa la pell de gallina, fan d'aquest tema un dels millors dels Trau que, de pas, ens fan arribar un contundent missatge social, ben clar i ferm: “Ara sortirem tots al carrer. Amagueu-se poderosos si no ho heu fet prou bé.  La paciència del poble és limitada i no tenim res a perdre aquesta vegada”.  Sens dubte, tot  un himne absolutament memorable que no et pots perdre.   

Trau, foto del seu Facebook 

Tot plegat, converteix als  Trau en la gran esperança nostrada per recuperar i actualitzar l’autèntic pop folk lisèrgic català de finals dels seixanta i principis del setanta evitant-nos propostes insubstancials, repetitives, aptes per tota la família que tant proliferen per l’actual escena indie. Aquests santboians aporten creativitat, noves idees, tant a les lletres com a la música. El seu treball compositiu es basa en unes clares i evidents arrels “sixties” que els dignifiquen. D’altra banda no es conformen en repetir esquemes ni molt menys en deformar-los per fer-los aptes fins i tot per la nostra estimada tieta. Ella i ells van més enllà i el seu propòsit passa per definir un espai propi que en resulta molt emotiu alhora que respectuós amb la nostra tradició de pop folk. El resultat és un projecte de present, i sobretot amb molt de futur, ben enginyós que va més enllà de la banda sonora d’un foc de camp i de la música de festa major al que ens han acostumat altres hereus menys imaginatius dels nostres grans mestres lisèrgics. 

Nota: Us ben assegurem que Magic Pop no els hi perdrà la pista  amb el propòsit de continuar-vos-en informant dels seus propers projectes. De moment, podeu escoltar els temes dels Trau al seu bandcamp i, per suposat, us recomanem assistir al concert que el 25 d’octubre de 2013 oferiran a l’Apolo de Barcelona (+ info) amb els britànics i psicodèlics See See.