viernes, 25 de octubre de 2013

Ned Colette i Fredrik Kinbom obren el Castanyasso 2013 amb folk primer intimista i després atmosfèric


Fredrik Kinbom. Foto: Magic Pop
Fantàstica obertura de la dotzena edició del Castanyasso 2013 amb les actuacions de Ned Colette més Wirewalker, i Fredrik Kinbom. La primera nit d’aquest veterà i prestigiós festival de l’escena internacional, arrancava el 24 d’octubre de 2013 al Groove Bar de Tarragona  (Carrer del Cardenal Cervantes, 4) amb dos directes tan convincents com emotius. 

Va obrir la nit el suec Fred Kimbon, en solitari, davant d’una discreta entrada de públic que es va endur una més que agradable sorpresa arran d’una actuació encisadora a càrrec d’aquest gran cantant i guitarrista suec. Fred Kinbom ens va oferir un intens repàs al seu repertori intimista amb tres models diferents de guitarres, dues Lap steel slide guitar i una Gibson elèctrica. 

Pel que fa a l’instrumental, cal destacar que els presents varem tenir una de les comptades oportunitats de gaudir del so d’un model original de Lap steel, concretament l’anomenada Hawaiana. Es tracta de la Lap original i procedeix directament de la guitarra espanyola, amb 6 cordes afinades de forma tradicional o bé en acords oberts, a l’estil hawaià. Aquest model fou inventat a Oahu (Hawai) l’any 1894 per Joseph Kekuku. En el seus orígens s’empraven les guitarres espanyoles, disposades tal i com ho va fer Kinbom damunt dels genolls del músic. D’aquí es on ve el nom de “lap” que vol dir damunt de la falda, y steel perquè es van comercialitzar guitarres fetes amb cos de metall amb “resonador” o pel “tone bar” peça de metall que es fa relliscar, "slide" per damunt de les cordes. 


Fredrik amb la Lap hawaiana. Foto: Magic Pop
Detalls tècnics al marge, Kinbom ens va oferir una actuació excel·lent amb molta emotivitat, una afinació perfecta i una veu molt conjuntada amb el so de les Lap Steel per on relliscaven els sons entre hàbils combinacions de puntejos. Tot i ser un instrumental més relacionat amb els tradicionals estils americanes del country, el bluegrass y el blues, la música de Fredrik  estava més marcada per les arrels del folk celta, fins i tot amb moments  mediterranis i per suposat hawaians. En ocasions resultava molt tendra i en altres, força rítmica amb jocs genials de Lap Steel.  Sens dubte, tota un sorpresa que ens descobria una proposta ben original d’un bon cantant, compositor i instrumentista. 

Ned Colette y els Wirewalker. Foto: Magic Pop
La següent actuació va estar protagonitzada per Ned Colette amb formació de trio  anomenada Wirewalker que, per aquesta gira que estan portant a terme per l’Estat, estava integrada per l’esmentat Kinbom al baix i un baterista de nom Mads Ronbjerg. El concert fou brillant de la primera a la darrera cançó, bis inclòs. Colette va destacar a la veu principal i també a la guitarra elèctrica acompanyat per una secció rítmica potent, mil·limetrada quan calia, e imaginativa en tot moment. Les cançons partien d’un fonament folk, en molts cops certament intimista, al que li afegien uns arranjaments fascinants de rock. D’aquesta forma creaven atmosferes sonores que posaven la pell de gallina. Llàstima que no van proliferar les cançons a dues veus entre Fred i Ned, perquè quan ho van fer, es va obrir tot un món de possibilitats vocals infinit i fabulós. 

Ned Colette. Foto: Magic Pop
A les acaballes del concert en Fred ens oferí una progressió de riffs de guitarra absolutament genial no tant sols per l’encertat de la combinació sinó també per l’habilitat alhora de generar una tensió ambiental per moments hipnòtica. El directe també va tenir fragments de pop amb melodies més etèries i fins i tot seqüències ballables d’un funk psicodélic per a les que feia servir alguns “samples” que tot i ser presents mai van obtenir cap protagonisme tal i com ha de ser al nostre parer.    
  
Veritablement, la primera nit del Castanyasso 2013 fou màgica, ideal per obrir aquest festival tarragoní que arriba a la seva dotzena edició amb un dels seus millors cartells i que, segons la nostra opinió, hauria d’aconseguir arrossegar almenys al públic tarragoní que s’interessa per la cultura de forma genèrica i sobretot pel rock and roll en totes les seves possibles variants. Si més no, bona part dels grups d’aquesta edició són capdavanters en la seva respectiva escena i, convindràs amb nosaltres, que Tarragona no acostuma a veure en els seus escenaris a bandes de prestigi, almenys a nivell internacional. Esperem i desitgem que les dues nits que ens esperen obtinguin més espectadors perquè si la primera ha estat tan fabulosa com aquesta, la de divendres i sobretot dissabte promet oferir-nos un dels millors directes que hagi viscut la ciutat en temps. Sigui com sigui, el Magic Pop hi serà present per explicar-vos-ho amb tot luxe de detalls.  

Dades dels grups  i el festival

Fredrik Kinbom. Foto: Magic Pop

Fredrik Kinbom és d’Estocolm (Suècia) i està considerat tot un expert en Lap steel guitar. Sol tocar el seu propi repertori en solitari,  tot i que també ha destacat col·laborant amb altres músics com l’australiana Sarah Blasko i l’orquestra simfònica de Bulgària; així com amb l’artista aborigen australià Gurrumul o la banda d’indie folk  britànica Moulettes. També ha realitzat nombrosos concerts acompanyat de prestigiosos músics com el contrabaixista Jim Mortimore (Arthur Brown, Moulettes), o multiinstrumentistes com Samuel Walker (The Muel), celistes com  Hannah Miller (Moulettes), clarinetistes com Björn Dahlberg, pianistes com Matthew Gest o bateristes com Ollie Austin (Moulettes) i Fredrik Rundqvist (Velodrône, Sarah Blasko). Des d’aquest 2013, Fredrik toca el baix amb Ned Collette + Wirewalker. L’any 2002 va publicar amb el nom de Frock un disc anomenat “Frozen Jungle Entertainment“ per I Like records, i l’any 2009 va traure un disc titulat “Hedgehogs And Elephants“ amb Not On Label. El seu darrer treball és un single amb el tema "Oil" (Capstan Recrods 2013).


Ned Colette y els Wirewalker. Foto: Magic Pop
Ned Colette va nàixer l’any 1979 a Melbourne. Es va instruir en improvisació i composició moderna i va formar una banda instrumental anomenada City City City amb els que va traure un parell d’àlbums. Ja amb solitari va enregistrar els treballs "Test Patterns" ( CDR 2004)  “Jokes & Trials” (Dot Dash/Remote Control, 2006) y “Future Suture (Dot Dash/Remote Control, 2007)”. Tot seguit  es va establir a Glasgow i l’any 2009 van decidir afegir al seu projecte artístic el nom de la banda, Wirewalker en referència a la película “Man on wire”, documental sobre el passeig del funambulista Philippe Petit l’any 1974 al  World Trade Center. Amb aquesta formació ha tret un parell de discos  “Over the Stones, Under the Stars” (Dot Dash/Remote Control, 2009) y “2” (Dot Dash/Remote Control, Fire Records, 2012) amb la col·laboració, entre altres, del músic baterista també australià Joe Talia amb qui va editar un single amb els temes "Long you lie/The hedonist". L’any 2007  va enregistrar un àlbum amb Rand & Holland anomenat “Caravans” (Spunk). Després es va establir a Berlín l’any 2010 on es va introduir dintre de la prestigiosa escena avantguardista mitjançant la seva original proposta mescla de folk y música experimental. Els Wirewalker amb qui ha enregistrat els seus treballs són Ben Bourke, baix i veus; Joe Talia, bateria i veus; i James Rushford, teclats. 

El Castanyasso Rock Festival està organitzat per la promotora de concerts Soulblonding, que com ben bé sabeu està dirigida per Miquel Gistas. Celebra la seva 12a edició del 24 al 26 de octubre de 2013 a la ciutat de Tarragona amb concerts i sessions de Dj’s. Després de la jornada d'inauguració dijous dia 24 al Groove Bar, amb Ned Colette acompanyat de Wirewalker, i el suec Fredrik Kimbon, el divendres dia 25 està previst el directe dels nord-americans Fuck Knights i les barcelonines Marlenes al Cau; i el dissabte, dia 26 d'octubre pujaran a l’escenari de la Sala Zero, els sud-africans The Future Primitives, més els britànics See See i els francesos Dusty Mush.

T'invitem també a recordar la nostra crònica de la festa de presentació del dia 12 d'octubre de 2013 amb l'actuació de The Drip Dry Man al Groove (+ info). Pots llegir una entrevista amb Miquel Gistas al blog New H-Zine repassant la trajectòria del festival des de la seva primera edició l'any 2002 a Montblanc.

Nota: Si vols més informació pots accedir també al blog del Castanyasso o al facebook del festival.


No hay comentarios:

Publicar un comentario