Les Mortettes debuten amb un single d’acurades versions d’obscur rock and roll en català

Portada

Tard o d’hora havia de passar: “les remors de l´avern han despertat els sublims esquelets de les pèrfides Mortettes”,  per assaborir  el merescut protagonisme que els hi pertoca cantant i enregistrant dues cançons amb les seus veus de “dones d’aigua, fetilleres, bruixes i vampires aplegades des de les tenebres” tal i com se’ns indica a l’escrit de promoció del seu primer senzill editat per Marlowe records aquest 2015. Dues versions, però no dues de qualsevols, on fan valer la seva astúcia literària i vocal, embolcallades pel magisteri musical de la banda del Mossén Bramit Morera i els Morts, de la que en formen part com a cor infernal i seductor.   No és el primer cop que un cor d'acompanyament esdevé principal intèrpret creant un projecte paral.lel al seu indispensable treball vocal dintre d’una banda de rock and roll. Per citar un parell d’exemples significatius, podríem anomenar a les Ikettes, tres noies anomenades Jessie Smith, Robbie Montgomery, o Venetta Fields, entre d’altres, que a més a més del show del qui fora el seu progenitor Ike and Tina Turner Revue, van enregistrar temes també amb el nom de les Mirettes; o les I-Threes, un trío vocal femení que acompanyava els Wailers i que va incloure l’esposa de Bob, Rita Marley, amb Marcia Griffiths y Judy Mowatt.  En el cas de les Mortettes i la banda d’en Mossèn Bramit, es posen de manifest condiciones personals infinitament millors que les ofertes pel tirà Ike Turner, mentre que, de la mateixa forma que el nom de les I-Threes fou inspirat en el concepte rastafari «I and I» que representa la divinitat dintre de cada persona, amb les Mortettes es posen de manifest aquest culte a la llegenda obscura del rock and roll i en especial a la seva vessant més espectacular i tenebrosa.

Trayectoria

Foto: Ran-El Cabrera 

Les Mortettes són Anna Fornes, Àurea Juan, Olga Guerrero y Merli Marlowe. La iniciativa d’enregistrar un senzill, amb elles com a principals protagonistes, va néixer a l'estudi quan els Morts gravaven el 10" “Tot s’aprofita” (Marlowe Records 2014) del que pots llegir una ressenya del disc aquí. Com ben bé saps, aquesta  banda està formada actualment per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Arghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Foll, a la bateria, percussions i veus; i Xavi Fernández “Von Toten” al baix en substitució del primer baixista  Xavi Rippa. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi Rippa (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...); Xavi Fernández “Von Toten” (Confidents) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Anteriorment a aquest 10”, van editar el 2013 un Ep de quatre cançons amb Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia crítica al nostre Magic Pop si entres aquí. Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Xavi Fernández, més Manolo Navarro (Canary Sect) a la veu; Javier Goti a la guitarra (Meows) i Joan Codina a la batería (Confidents), un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar un parell de referentes. Magic Pop també ha ressenyat el seu treball de debut amb un crítica que està disponible aquí. Cal nomenar també que aquest estiu els Morts i els Ratkellers han editat cadascún un disc en Cd (efecte vinil), format digifile amb llibret de 8 pàgines, i una tirada molt limitada de 120 còpies que es poden aconseguir als seus concerts.

El single de les Mortettes va comptar també amb l’ajut de Maya Fernández a la flauta travessera i flautí, i Marc Tena al Philicorda i Hammond. Fou enregistrat al Red Bell Studio al gener de 2015 amb arranjaments musicals i producció de Marc Tena més els Morts.  L’artwork és obra del dissenyador Marc Argenter amb una fotografia a la portada de Ran-el Cabrera més un collage de vampiresses famoses del món del cinema a la contraportada.  Destacar per últim que el vinil es presenta en color vermell com la sang.

Les cançons 

Actuació del 2 de juliol de 2015 al A Wamba buluba 

A la cara A trobem una genial adaptació a càrrec d’Anna Fornes del "The Munsters Theme" de Jack Marshall (música) i Bob Mosher (lletra).  La cançó original obria el àlbum “At Home With The Munsters” amb el títol de “At the Munsters”. Es tracta com ben bé  sabeu de la banda sonora, dirigida per Ezra Stone, de la sèrie “The Munters”, emesa amb 70 episodis durant els anys 1964 a 1966.  La cançó original té un cor de veus amb vocació infantil, arranjaments dolços i un ritme pausat mentre que l’adaptació de les Mortettes adquireix un to més punyent entre  “malsons macabres, tenebres i crits”.  La lletra versa sobre una “funesta família d’abraçada amfíbia que aguaita a la foscor i volta pel veïnat amb misteriosos passos al darrera o rondant-te el llit”.  Són, com ben bé haureu suposat, Les Mortettes, títol de la versió.  Musicalment, arranca amb efectes d’ultratomba, passos amb cadenes, fantàstic so d’orgue, i l’entrada triomfal de la banda amb sensacionals aportacions de guitarra, saxo, percussió i baix. Un preludi instrumental dóna pas a les veus de les Mortettes que es mostren especialment inspirades per cantar de forma conjuntada. El resultat és una excel•lent versió ideal per a les millors pistes de ball, millor inclús que l’adaptació que l’any 1983 va fer del mateix tema Butch Patrick (el jove home llop de la sèrie televisiva) amb Eddie & The Monsters ‎y el títol de “What Ever Happened To Eddie?”.

Al A Wamba Buluba el 2 de juliol de 2015

I a la cara B, les Mortettes ens ofereixen una no menys fantàstica versió de "Dracula" que fou enregistrada a meitats dels seixanta per Christine “Pilzer” Van den Haute, cantant francesa d’origen belga, nascuda l’any 1942. El tema original fou composat per Pascal Danel, Bernard Jamet, Christine Pilzer i Michel Delancray, i fou editat l’any 1966 per Vogue amb un Ep que també inclou les cançons "L'horloge de grand-père",  “Ils pataguent” y “ Non, tu n’es pas seul”. En aquest cas ha estat adaptada de forma impecable al català per Merli Marlowe qui s’ha basat en la lletra original amb aportacions líriques pròpies que amplifiquen el contingut sexual  i misteriós de la cançó.  El Dràcula de l’original es converteix aquí en el Cràpula del Mossén, i la “petite fille” amb la que li brillen els ulls quan passa en una “verge, dolça midons”. Les Mortettes surten en defensa de la víctima que intenta escapar del “maleït” Bramit amb un  més que considerable final de gemecs.  En l’aspecte musical es nota també la mà indiscutible dels Morts qui aporten un caldejat arranjament de soul funk a base de saxo, orgue, més rítmica apassionada ideal per acompanyar a unes entregades veus principals.  

Les Mortettes. Foto: Ran-El Cabrera  

Reflexió final 

Mossèn Bramit Morera i el Morts, més les indispensables Mortettes, ens demostren un cop més, amb aquest nou single editat per Marlowe Records, l’enorme capacitat creativa d’aquest equip de bons músics i no menys fabuloses veus. En aquest cas, les protagonistes són aquest quartet de veus femenines que si bé van nàixer per recolzar la veu principal del Mossén, ens demostren aquí que són ben capaces de donar vida a genials adaptacions líriques al català de temes gens previsibles. No tant sols destaquen per una magnífica destresa literària sinó que també aporten una conjunció vocal ideal per aconseguir una interpretació acurada que reforci el contingut sensual i obscur del tractament musical imprès pels enginyosos Morts. El resultat no podia ser menys satisfactori dintre del panorama actual de rock al nostre país i alhora encoratjador per alliberar-nos dels clixés "normalitzats" que ens ofeguen des del “subvencionat” pop català dels noranta.  Confiem i desitgem que la iniciativa segueixi endavant amb noves aportacions a l’imaginari “mortuori” d’aquesta banda nostrada ja sigui amb el Mossén com a director d’escena, veu principal més poeta del més enllà, o bé mitjançant aquestes sensacionals Mortettes que poden reivindicar, sense embuts que valguin, un ben guanyat paper de principals estrelles que “han eixit de la tomba amb furor”.      

Nota: Pots escoltar les cançons al bandcamp.  Podeu adquirir una copia del single a la web de Marlowe Records. I si teniu l'oportunitat, no us perdeu el concert del Mossén amb els Mort i les Mortettes al festival Pin Up d'Oliva que té lloc el 8 d'agost de 2015 amb les actuacions també de Los Chicos, Las Sultanas, 341'S, Los Superramones, The Lookers i Thee Vertigos. Celebren la seva segona edició amb el molt apropiat afegit de "tot per l'aire, blow up" amb una entrada anticipada de 20 euros (més dues cerveses) o 23 euros a taquilla.   

Els magnífics romanços d’en Mossén Bramit Morera i els Morts a un brillant disc on “Tot s’aprofita”

Portada

Estic convençut que no resulta gens fàcil trobar un títol per encapçalar una creació artística amb la contundència i determinació necessària. Hi ha qui probablement el té pensat a priori però crec que bona part dels creatius aparquen fins al final la compromesa decisió amb el propòsit d’escollir un epígraf genèric que culmini l’esforç i la il.lusió col·lectiva mitjançant un mot o una frase que esdevingui tan genial com significativa. Els resultats són més o menys encertats, a gust del consumidor, però us ben asseguro que si hagués de referir-me a un sol exemple esclaridor, ben trobat i solemne, faria menció a l’emprat pel Mossén Bramit i els Morts amb el seu nou disc editat aquest 2014 per la recent creada discogràfica barcelonina Marlowe Records.

Sense cap mena de dubte, “Tot s’aprofita” esdevé llegenda idònia per resumir la gran aportació que està fent aquesta banda a la cultura catalana amb el rock and roll com a principal referent. No tant sols perquè s’expressa en català sinó perquè, amb les seves magnífiques cançons, pròpies i versions, es mantenen al marge tan d’epopeies costumistes insípides com de bajanades pròpies de foc de camp que intenten mantenir als adolescents catalans en una eterna inòpia tradicionalista. Amb el Mossèn i els Morts, certament, tot s’aprofita: des del rock and roll primitiu arraconat pel folk nostrat; la pròpia experiència d’aquests grans músics ben palesa en projectes anteriors; els romanços més foscos de la nostra història; i sobretot la capacitat innata dels seus factòtums per  presentar-nos un projecte viu, divertit, i innovador que si no passa a la història, serà perquè ens sentim abduïts per un país caspós, insubstancial, on la cultura de masses es fabrica mitjançant una monòtona conxorxa de Montserrat i el Palau de la Generalitat. I això, amics i amigues del garatge, el R&B i el beat, no crec que ens convingui gens ni mica.   

Trajectòria 

Prades Photography

Com ben bé saps, la banda està formada actualment per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Arghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Foll, a la bateria, percussions i veus; i Xavi Fernández “Von Toten” al baix en substitució del primer baixista  Xavi Rippa. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi Rippa (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...); Xavi Fernández “Von Toten” (Confidents) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Anteriorment a aquest nou disc, van editar un Ep de quatre cançons amb Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia ressenya al nostre Magic Pop si entres aquí. Fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corria a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera. Les cançons, tant les adaptacions com els temes originals, són producte de la destresa compositiva musical a càrrec principalment del seu guitarrista, Marc Argenter, de Barcelona i la creativitat literària del seu imaginatiu cantant  Ramon Morera, originari d'Oliva (València).

Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Xavi Fernández, més Manolo Navarro (Canary Sect) a la veu; Javier Goti a la guitarra (Meows) i Joan Codina a la batería (Confidents), un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar un parell de referentes. Magic Pop també ha ressenyat el seu treball de debut amb un crítica que està disponible aquí.  

Mb. Morera amb En Carronya 

Produït per Marc Tena, “Tot s’aprofita” fou enregistrat i mesclat al Red Bell Studio per Mn. Ramon “Bramit” Morera a la veu principal i crits de l’avern; Marc Arghenter a la guitarra i veus; Foll a la bateria, percussions i veus; Edu Rocket al saxo i veus, i Xavi Rippa al baix i veus. Han comptat amb la col·laboració de les Mortettes: Anna Fornes, Olga Guerrero, Àurea Juan, Merli Marlowe, i Carolina Trujillo. Marc Tena ha tocat l’orgue Hammond i ha posat veus, mentre que Xavier F. Ha fet una aparició especial en el paper de Nicomedes.  L’edició ha estat en 10 polsades amb artwork de Marc Argenter. A la portada, els colors negre, blanc i verd estan distribuïts amb geometries irregulars encerclant una fantasmagòrica foto de la banda pels carrers lúgubres de Barcelona mentre que a la contraportada destaca una obscura masia del terror envoltada per ratpenats i els “backflaps” propis de les edicions dels seixanta. 

Les cançons              

Foto: Ran-El Cabrera 

El disc arranca amb l’instrumental “Rei vestit de Budell”, tema de Marc, on se succeeixen els riffs de primitiu rock and roll a la guitarra i el saxo dialogant amb energia i imaginació damunt d’una base rítmica impecable. Segueix la “Caputxeta Vermella genial adaptació del tema "Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs de 1966. Musicalment el tema manté el millor de l’original amb un toc especial per part dels Morts que l’impregnen de més lleugeresa rítmica, així com d’un toc d’orgue molt adient. Ramon Morera adapta la lletra creant un llop que calça chelsea boots, “malalt de sofisticació” que podria devorar-te però que és més profund.. “eixos complements de rock and roll”, l’han perdut com a llop.  A continuació una altra genial adaptació: en aquest cas es tracta de “Jezabel”, tema de 1951 de Wayne Shanklin adaptat per molts cantants com Frankie Laine o Marty Wilde. Els Morts prenen com a referència el segon amb el seu cover de 1962. Mantenen els compassos inicials de preludi llatí i la carreguen de nutritiva guitarra amb fuzz  i gran saxo que ens ofereix un emocionant solo per acabar amb un recorregut ben ràpid i salvatge. Pel que fa a lletra, Ramon es llueix de nou no tant sols cantant-la sino també amb frases ben contundents com “sibil·lina femella cruel feta de vinagre i fel”, o “berene angoixa i desdejuni enuig”.  

 Prades Photography

Acaba la cara A del disc amb “Les històries naturals”, tema de Marc Argenter, on deixen ben palès que són molt ben capaços de crear cançons originals amb lletres fascinants. Els recursos instrumentals brillen de cap a cap, compenetrant melodia i rítmica a la perfecció. En aquest tall es refereixen al llibre de Joan Perucho del mateix nom on se’ns explica la història llegendària dels dips de Pratdip (Priorat). Éssers mitològics, són una mena de gossos negres emissaris del dimoni que s'alimenten xuclant la sang. A la cançó ens els presenten com a “amos i senyors de la nit” a la recerca de verges, el “plat més exquisit”.

La cara B comença rodant amb “Bou Embolat”, un altre  tema propi de la banda que s’inicia amb una fantàstica introducció de bateria a la que s’afegeixen el trèmolo del saxo, així com la guitarra i el baix aportant un riff que fomenta una autèntica tensió ambiental per tal que el recitat del Mossés ens acabi per captivar: “un bou solt al carrer fosc. Banyes de foc, cassalla als gots. Donzelles enceses i animalots”. La cançó ens ofereix imatges esgarrifoses i ben reals, com “el dimoni obrirà pas... vorem cervells pels saragüells...poca vergonya i molta por. Banya en flama clavada al cor”.  De sobte el tema adquireix una velocitat “ramoniana” amb la tornada principal. Sens dubte, “vas massa a gust...”.  

Les Mortettes. Prades Photography

A continuació, una nova excel·lència rítmica de R&B amb cors femenins angelicals, entre solistes de luxe al saxo i la guitarra reptant entre els compassos d’aquest gran tema de la banda anomenat “Mesmerisme Animal”, tota una llepolia sonora ben hipnòtica.  Així arribem a la cançó que dóna nom genèric al disc, “Tot s’aprofita” on ens musicalitzen, amb molt de swing mortuori, l’aterridora història d’Enriqueta Martí, “la vampira del raval”, assassina en sèrie i proxeneta de nens, que fou linxada a la presó per altres recluses l’any 1913. Com en tots i cadascun del temes del disc, els Morts esdevenen uns narradors excepcionals i un instrumentistes únics que aconsegueixen torbar-nos amb arranjaments idonis. Aquesta història tan terrorífica adquireix tota la brutalitat i l’enigma imprescindible per tal de ser tant convincent com surrealista. Acaba el disc amb al cançó “Xai en pell de llop”, adaptació de Ramon Morera del mateix tema de Ron Blackwell abans esmentat però ara amb la versió femenina a càrrec de les Mortettes que despagades busquen l’acció al bosc anodí on aguaita el xai en pell de llop. Almenys els hi queda el consol que estan  ben embolcallades per una consistent base rítmica així com un extraordinari solo d’orgue Hammond i saxo.                           

Reflexió Final

Foto: Guillermo López

Mossén Bramit Morera i els Morts, més les Mortettes, formen actualment la banda més imaginativa i enriquidora del rock and roll cantat en català. El seu és un projecte imprescindible per a la salut mental d’aquest país. La seva proposta artística, inequívocament sublim, esdevé esbojarrada als escenaris mentre que la seva acurada edició discogràfica pot considerar-se com un dels fets més rellevants de la nostra cultura en dècades. Ja sigui amb els seus impecables arranjaments, com amb l’evident destresa instrumental, passant pels no menys apassionants versots, aquesta formació ha aconseguit perfilar un espai propi gairebé inaudit a Catalunya. Tan les seves cançons pròpies com les curoses versions, aconsegueixen fer-nos vibrar sense pal·liatius ni vergonya que valgui. Recolzats a un ritme ancestral d’uns referents musicals i literaris,  fugen de la condescendència amorfa, i han estat capaços de furgar entre l’obscur i primitiu del nostre subconscient individual i col·lectiu per oferir-nos unes melodies viscerals certament inoblidables. “Tot s’aprofita” es pur magnetisme animal. Amb les seves brillants cançons, converteixen personatges de l’imaginari popular en enigmàtics representants de les nostres pors més intimes mitjançant històries naturals que mai oblidaràs mentre visquis.  

Nota: També pots llegir al Magic Pop ressenyes dels seus directes. Al bandcamp pots escoltar les cançons i al dropbox pots descarregar-te els seus butlletins informatius amb la capçalera del Soterramorts. Entre les seves properes actuacions, el 10 de gener de 2015 estaran en directe al Cau de Tarragona (+ info).

Mn. Bramit Morera i els Morts més els Sonic Angels commouen en directe els feligresos tarragonins

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

L’Espai Jove la Palmera de Tarragona fou escenari el passat dia 25 de juliol de 2014 de la primera i esperada trobada del Mossèn Bramit Morera i els Morts amb els feligresos tarragonins, seguidors tots ells i elles del rock and roll més obscur i primitiu que es pugui imaginar. Obriren la suculent cerimònia, uns anunciadors Sonics Angels qui, a ritme de garage rock i psicodèlia contundent, van revolucionar al considerable públic assistent, entre curiosos i fidels, amb els temes dels seus diversos treballs, en especial predilecció pel seu proper disc.

Sonic Angels, Foto: Magic Pop 

Organitzada per TarragonaJove, amb la col.laboració de l’Ajuntament i de Vórtex Produccions, entre altres organismes, la fascinant vetllada va culminar amb la intervenció del, sempre convincent com magnífic, Mossèn Bramit Morera qui embolcallat per uns excel·lents músics, els Morts, van interpretar els temes del seu primer Ep (2013) i també ens presentaren les cançons del seu proper àlbum previst a fer-se públic aquest proper mes de setembre de 2014. Un esplèndid repertori de cançons pròpies i versions memorables, entre proclames i romanços sinistres de temps immemorials.  Magic Pop hi va ser-hi i aquestes, que us aportem, són unes quantes reflexions possibles al voltant d’un concert ben especial gentilesa d’uns àngels sònics i uns morts ben irreverents.

Obertura sònica i psicodèlica

Sonic Angels, Foto: Magic Pop 

Els Sonic Angels ens oferiren un concert ben variat, pel que fa a les diverses influències que conformen el seu extens repertori, amb predilecció per presentar-nos els nous temes del  que serà el seu nou àlbum. Un treball que van començar a enregistrar, als seus estudis, aquest passat mes de juny de 2014. Es tracta de cançons consistents amb tocs psicodèlics entre descàrregues de hard rock dels setanta i un punt de punk gens menyspreable. Tot plegat els serveix per definir un estil propi força engrescador consegüent a un gran treball compositiu però també gràcies a un bon so en equip en el que destaca la potent guitarra del seu cantant principal però també una impertorbable secció rítmica de baix i bateria .  Al nostre parer, els nous temes, que porten per noms títols com “Fast Ana Easy”, “Stay Home Tonight”, “She’s the One”, o “South America” els podrien alçar a un lloc ben destacat dintre del panorama actual. Una repercussió que ben bé es mereixen després d’una trajectòria massa anònima en comparació a la gran feina  i devoció pel rock and roll que manté en forma a aquest poderós trio francès.  Cap a la part final del seu directe van recordar alguns dels temes  dels anteriors àlbums com per exemple “Hawai Forever” y Hardbreak” del disc de 2013, “On the Island of gosht Love” així com las cara B de l’esmentat “Heardbreak” titulada “When We’ll be easy”, o el “Lost Souls” del disc “Don’t mes with the angels”, entre altres.

Trajectòria dels Sonic Angels

Sonic Angels, Foto: Magic Pop 

Els Sonics Angels són una banda francesa formada l’any 2005 per Marc Hacquet (guitarrista,  vocalista), Sylvie Martin (baixista), acompanyats actualment pel baterista  Antoine Obitz qui substitueix a Stephane Doucerain entre altres anteriors percussionistes com Animal Dragon. Van residir durant una llarga temporada a Madrid on enregistren el seus primer treball i després es traslladen a Montpellier on creen un local, estudi i segell propi. Tenen editats quatre discos i el seu darrer disc de llarga durada porta per títol “On the island of ghost love” (2013) amb 11 temes enregistrats a Montpellier al febrer de 2013.

Sonic Angels, Foto: Magic Pop 

L’any 2005 treuen un maxi amb 8 temes titulat “Wild City Rock’n’roll” i l’any següent un àlbum amb Lola Product, segell independent de Montpellier, amb el títol de “Times are changing”.  Dotze temes enregistrats a Madrid amb l’ajut de Norah Findlay (Pleasure Fuckers, Sin City Six...) al seu estudi Rock Palace. L’any 2007 editen el seu segon disc amb Speed Records: “Learn, Love, Care and Celebrate”. Un disc amb 12 temes originals i 12 covers dels Stooges, Ramones, 13th Floor Elevators, Dead Moon, Neil Young, o The Undertones, amb 12 bateristes diferents.  El seu tercer àlbum “Don't Mess with the Angels” surt l’any 2010 amb Speed Records, enregistrat també als Subsonic Studios. Conté deu temes de “garage rock” amb tocs psicodèlics. Durant aquests anys han portar a terme diverses gires per Europa i Amèrica, i no és el primer cop que visiten Tarragona. Van actuar al festival Castanyasso l’any 2011. Estan preparant el que serà el seu nou disc.

Càntics dels fascinants Morts

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

El concert que oferí Mn. Bramit Morera i els Morts a l’espai la Palmera de Tarragona fou, sens dubte, un dels millors directes que s’han pogut presenciar a aquesta ciutat, tan a nivell musical com teatral. Un directe impressionant i captivador, no només pel seu acurat conjunt de temes propis i adaptacions memorables, totes elles interpretades amb solvència i domini instrumental, sinó també per la seva enorme força visual arran d’una convincent interpretació dramàtica encapçalada pel seu “frontman”: Un espectacular Ramon Morera qui es lluí oferint-nos un personatge exepcional, el Mossèn Bramit, tan tràgic com divertit; ara bé, sempre embolcallat per una banda d’autèntic luxe.

Ja a la fulla informativa anomenada  “El Soterramorts”, (número 17) que la banda distribuí entre els presents abans de començar el concert, es diu: “Els Morts i Mn. Bramit quan són a Tarragona, són a casa. És una ciutat que sempre ens ha resultat inspiradora, declarava Mn. Bramit que ja de molt jove , al segle XIV s’acostava a la ciutat imperial atret per les històries de tortura i decadència de l’Imperi en una mena d’arqueologia truculenta i de busca d’identitat artística, o ja de més madur per compartir vetllades inoblidables jugant-me ànimes damnades ab el propi Satanàs al pot que duu el Seu Nom”.

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

La banda interpretà  un repertori de coneguts temes propis i adaptacions, fetes principalment pel Marc Argenter a la música i el Ramon Morera a les lletres, que s’inicià amb l’original “Rei vestit de budell”. Li seguiren “Tot negre i Pelut” ("Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch); “L’home del sac” ("The Goo Goo Muck" de Ronnie Cook & The Gaylords); “No tinguis por de la foscor” ("Don’t Be Afraid Of The Dark" dels Sonics); així com temes propis titulats “Les Històries Naturals”; instrumentals coneguts com el "Tema dels Munsters";  o altres de propis com “El Tren de la Bruixa”. El concert continuà  amb  la grandiosa adaptació del "She’s Wicked" de The Fuzztones amb el títol de “És bruixa”, interpretada amb una brillant com psicodèlica extensió que precedí a un dels nous temes que s’inclouran en el proper 10” que editaran aquest mes de setembre. Ens referim al tema original  “Mesmerisme animal” que solen interpretar en directe amb les Mortettes. Es tracta del sensacional acompanyament femení de la banda a mode d’homenatge a la relació artística del Sam The Sham i les Shamettes.

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

El directe avança amb una contundència i agilitat descomunal mitjançant les adaptacions del “Jezabel” ("Jezebel" de Marty Wilde); la “Caputxeta Vermella ("Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs); “Xandall” (“Brand new cadillac” de Vince Taylor);  així com temes propis com “Nicomedes”, i “El tren de la Bruixa”.  Ja als bisos, el Mossèn i els seus Morts remataren la feina amb determinació, mitjançant un altre tema original del nou àlbum titulat “Tot s’aprofita”, dedicada a Enriqueta Martí, la coneguda assassina en sèrie de Barcelona entre finals del segle XIX i principis del XX; més la fantàstica “Sang i budells”  ("Louie, Louie" de Richard Berry) amb riff dels Sonics incorporat per acabar d’adobar-ho tot amb el milloret de cada casa.

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

Veritablement, el concert fou magnífic de principi a fi. Comparat amb l’anterior cop que vam tenir el plaer de poder veure’ls i escoltar-los en directe a València al juliol de 2013 (+ info), creiem que la banda, tot i semblar-nos llavors impossible, ha guanyat molt en tots els aspectes: ja sigui en compenetració instrumental  com perfilant una posada en escena impecable. Un dels seus principals atractius genèrics es, al nostre parer, un domini absolut dels tempos escènics  dosificant la intensitat del directe al mílimetre per mantenir, en tot moment, ben aferrat l’interès dels espectadors. El so de conjunt fou perfecte, ben perfilat a nivell melòdic com rítmic. A més a més, tots i cadascun dels músics tingueren el seu merescut moment de glòria en solitari amb solos, sobretot de guitarra i saxo però també de baix i bateria. Completament bocabadats davant d’aquesta exhibició memorable de talent, no només vam poder gaudir d’un repertori apassionant sinó que també fórem testimonis d’excepció de moments extraordinaris carregats d’una intensitat esglaiadora  com quan el seu sorprenent frontmant es va rebolcar amb toga sobre suc de tomata com si fos sang, entre moltes altres exhibicions d'original teatralitat dignes de premi a una de les posades en escena més hilarant i captivadora de tots els temps del rock and roll.  

Trajectòria de Mossèn Bramit Morera i els Morts  

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

Mossèn Bramit Morera i els Morts  tenen editat, fins el moment, un Ep de quatre cançons amb Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia ressenya al nostre Magic Pop si entres aquí. El disc fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corre a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera. Les cançons, tant les versions com els temes propis, són producte de la destresa compositiva musical a càrrec principalment del seu guitarrista, Marc Argenter, i la creativitat literària del seu imaginatiu cantant  Ramon Morera, originari d'Oliva (València).

Mn. Bramit i els Morts. Foto: Magic Pop

Com ben bé saps, la banda està formada per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Foll, a la bateria, percussions i veus; i Xavi Fernández “Von Toten” al baix en substitució del primer baixista  Xavi Rippa. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi Rippa (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...); Xavi Fernández “Von Toten” (Confidents) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents). Aquest mes de setembre tenen previst treure un 10" amb temes originals i versions.

Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Xavi Fernández, més Manolo Navarro (Canary Sect) a la veu; Javier Goti a la guitarra (Meows) i Joan Codina a la batería (Confidents), un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar uns referentes.  El nom dels Ratkellers deriva del local on tocaven els Rutles a la seva etapa a Hamburg.  A l’igual que el combo del Mossèn Morera i els seus Morts, els Ratkellers també tenen previst treure un disc, en el seu cas un Ep de debut, aquest mes de setembre de 2014.

Els Morts triomfen a València, a la festa d’estiu de Discos Monterey, amb un directe espectacular

Foto: Magic Pop

Mossèn Bramit Morera i els Morts triomfaren el dia 6 de juliol de 2013 a la festa d’estiu  de Discos Monterey de València. Tal i com se pronosticava a l’edicte del Mossèn publicat al full informatiu “El Soterramots”: “va còrrer la sang, bollí el Wah Wah com la cassola en forn, i les criatures sicalíptiques prengueren vida per afonar tant de suro blanc calatravesc, tanta coberta a la Plaça Redona, i tanta exposició de merda a l’IVAM”. Malauradament no es va poder comptar amb el directe de l’altre grup previst, en un principi, al cartell, dissenyat un cop més pel gran dibuixant Mik Baro. Els Picamato no participaren de la gran festa per qüestions personals de causa major. L’organització no va disposar de prou temps per cercar uns substituts adients que estiguessin a l’alçada de tan especial vetllada. En canvi, sí que poguérem gaudir d’un tast del bon criteri del Dj Fela Borbone que punxà uns quants temes de rock and roll i “garatge”, tant primitiu com obscur, de finals dels cinquanta i principis dels seixanta. 

Foto: Magic Pop

Mossèn Bramit Morera i els Morts presentaven el seu disc de debut, un Ep de quatre cançons editat per Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia ressenya d'aquest Magic Pop si entres aquí. Com ben bé saps, la banda està formada per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Xavi Rippa, veus i baix; Foll, a la bateria, percussions i veus.  Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...)  i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents). Oferiren al públic valencià no tant sols un brillant concert de rock and roll articulat amb versions memorables i cançons pròpies no menys fascinants, sinó que a més a més prepararen per l’ocasió tot un espectacle ideat amb una imaginació desbordant, ple a vessar de nombrosos detalls d’enorme qualitat musical, teatral i literària, en el que no faltaren missatges directes de crítica social expressats amb la franquesa endimoniada dels personatges ben caracteritzats .

Foto: Magic Pop

Abans del directe pròpiament dit, una manifestació encapçalada pel Mossèn, els Morts i un seguit dels presents a la sala, recorria els voltants del Wah Wah, amb pancartes que reivindicaven la València Gòtica enfront de la de Calatrava, o bé es demanava que els ratpenats arrabassessin la supremacia de les “gavines”. Un cop dalt de l’escenari, els Morts iniciaren el concert mitjançant el conegut instrumental "In the Hall of the Mountain King", de “Peer Gynt”, d'Edvard Grieg, amb el que presentaren al Mossèn Bramit Morera. A partir d’aquell moment, el grup dirigit pel seu destacat “frontman” s’abraonaren musicalment des de l’escenari amb un enorme criteri i moltes ganes d’agradar als presents. Interpretaren adaptacions, fetes pel Marc Argenter i el Ramon Morera, de temes com “Tot negre i Pelut” ("Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch); “L’home del sac” ("The Goo Goo Muck" de Ronnie Cook & The Gaylords); “No tinguis por de la foscor” ("Don’t Be Afraid Of The Dark" dels Sonics); i també temes propis con “Les Històries Naturals” de Marc Argenter; o coneguts instrumentals com el "Tema dels Munsters"; així com altres de propis com “El Tren de la Bruixa”, també de Marc Argenter, que fou interpretat en més ocasions a mode de nexe d’unió entre els diversos moments que articulaven el discurs temàtic del directe.

Foto: Magic Pop

L’actuació va seguir amb la versió “Jezabel” ("Jezebel" de Marty Wilde); més la grandiosa adaptació del "She’s Wicked" de The Fuzztones amb el títol de “És bruixa”. Una cançó que, a mans dels Morts i sobretot arran de  la veu i teatralització del Mossèn,  adquirí  un aire entre gòtic, sinistre i psicodèlic, veritablement memorable. Li seguí un dels temes propis més coneguts, inclòs com ben bé saps al seu primer Ep. Es tracta del corejat “Nicomedes” on, tant la banda com el seu cantant principal, van fer gala de la seva “perversa” creativitat amb la que esdevenen uns genis ben capaços de robar-nos l’ànima per provocar uns aplaudiments entusiastes. El directe va arribar a les seues darreries mitjançant una altra tremenda cançó pròpia titulada “Bou Embolat” que va acabar per enfervoritzar el públic fascinat pel gran domini escènic d’una banda formada per aquests grans professionals capaços de reiventar-se amb una credibilitat encomiable. 

En el capítol dels bisos, els Morts tornaren a l’escenari per oferir-nos un altre brutal instrumental propi titulat “Rei Vestit de Budell”, al que seguiren les versions “Mosquit Humà” ("Human Fly" dels Cramps); “Caputxeta Roja” ("Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs); i “Sang i budells” ("Louie, Louie" de Richard Berry). Tot plegat va convertir la festa d’estiu de Monterey en una de les més originals i sorprenents que es recorden.  

Foto: Magic Pop

El concert del Mossèn Bramit i els Morts va ser excepcional de principi a fi per moltes i divers raons. La professionalitat instrumental dels seus músics va quedar ben palesa. Podem destacar la precisió rítmica tan d’en  Foll amb la batería, com la del Xavi al baix. Els dos havien tocat la nit anterior amb els Meows a Barcelona en el que podria esdevenir un dels darrers concerts d’una  de les bandes barcelonines amb més solera. Remarcable va resultar també la participació d’en Edu, un bon saxofonista amb personalitat que demostrà un bon domini instrumental a l’escenari.

Les cançons, tant les versions com els temes propis, denotaren un elevat nivell de composició musical a càrrec principalment del seu destre guitarrista, Marc Argenter, així com literària en mans de l’imaginatiu cantant  Ramon Morera, originari d’Oliva (València), autor d’unes magnífiques lletres construïdes amb rimes emotives i metàfores sorprenents que no tenen res d’envejar als millors poetes de la literatura catalana.  I tot aquest fantàstic nivell artístic fou condensat dintre d’un espectacle on el lleus desajustos, que els hagueren, no van anar més enllà de la simple anècdota.

Foto: Magic Pop

En definitiva, creiem que vàrem ser testimonis d'una nit per guardar en la memòria col·lectiva. Una vetllada en la que sobreeixiren també vestits d’època, ampolles de vi etiquetades per la banda amb el nom de “Sang Innocent”, pancartes, ciris, l’esmentat fulletó informatiu, i un abundant “merchandising” ben variat i original... Tot plegat ens atorga moltes raons, totes elles fonamentades, com per considerar a aquest recent projecte musical català, probablement el primer grup de rock and roll d’arrels 50’s i 60’s que canta en valencià, com una de les propostes més originals i burxadores del panorama actual; i ja no tant sols dintre de l’escena actual del rock and roll, sinó també al capdavant de la música interpretada en català. La seva qualitat i originalitat està a anys llum de la gran majoria de les bandes del panorama suposadament “nostrat”, tant insípid i sobretot mancat de la imaginació i creativitat que demostraren a Valencia els fascinants Mossèn Bramit Morera i els Morts.    

El fascinant món de Mossén Bramit Morera i els Morts, rock and roll en català amb Discos Jaguar

Portada

Per als catalanoparlants que ens agrada el rock and roll amb arrels dels cinquanta i seixanta, resulta especialment  gratificant poder gaudir d’un grup com Mossèn Bramit Morera i els Morts perquè no tant sols és una banda formada amb extraordinaris músics altament creatius sinó que, a més a més, canten tan les versions com els seus temes originals en la nostra pròpia llengua .  D’aquest forma ens demostren, per si cal fer-ho, que el català és tant útil com qualsevol altre idioma per interpretar, avui en dia con en el passat, tots aquells estils d’arrels sixties que tant ens apassionen però també ens serveixen per recordar, a qui calgui, que al nostre país no tota la música que es fa i es desfà, té el propòsit d’omplir amb quatre notetes aquelles llangoroses estones de germanor als focs de campament mitjançant guitarretes folk i lletres surrealistes que semblen auques d’adolescents amb les hormones alterades pels follets del bosc.

Foto: Ran-el Cabrera

      
Dit això, permeteu-me que em postri de genolls davant d’aquests extraordinaris músics anomenats Els Morts, en senyal de submissió fervorosa a aquest Mossèn Bramit Morera i companyia,  per agrair-los sincerament l’esforç que estan fent per tal de normalitzat la nostra escena de “garage” en català sense tenir que enfangar-se en les esmentades cursileries de folk indie que evito nomenar per no donar-los més publicitat de la que ja gaudeixen gratuïtament gràcies a TV3 i altres subproductes comunicatius nefasts pagats, per a més inri, amb els diners de la Generalitat o sigui els de tots, ens agradi o no el circ.     

Però prou de discursos extra musicals. Crec que ens resultarà molt més profitós centrar-nos en els aspectes artístics que aporten aquest fenomenal grup català. Ells són Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Xavi Rippa, veus i baix; Foll, a la batería, percussions i veus.  Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...)  i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Joan i el Xavi dels Confidents, més el Javi i el Francis dels Meows un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar uns referentes.  El nom dels Ratkellers deriva del local on tocaven els Rutles a la seva etapa a Hamburg. Segons tenim entès ja tenen composats temes propis i fetes versions dels Shakers, Ventures i Larry Wiliams.   

De moment, cal que dipositem tota la nostra atenció al projecte protagonista d’aquesta ressenya: el Morts de Mossés Bramit Morera. Aquesta  formació de recent creació presenta aquest 2013 un Ep de quatre cançons editat per Discos Jaguar, filial de la valenciana Discos Monterey. Conté dues versions espectaculars, inaudites, gairebé extra sensorials,  i dues cançons originals ben bé fascinants i reveladores de l’autèntica genialitat dels seus compositors.  El disc fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corre a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera.

La cara A s’obre amb el tema “Tot negre i pelut”, versió de " All Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch. L’adaptació ha estat obra de Marc Argenter i Ramon Morera, i els arranjaments musicals són dels Morts.  La versió és veritablement genial. Té tota la força del tema original amb una lletra tan fantasmagórica com ben treballada. A destacar un ben aprofitat riff de saxo, i fins i  tot una recitació rítmica propera al rap que el converteix en més al·lucinant encara sense perdre l’essència del R&B primitiu.  Rítmicament   impecable, esdevé un preludi perfecte per a la cançó original de Ramon Morera i els Morts que ens ofereixen a continuació  titulada “Nicomedes”.  Nicomedes Méndez (1842-1912) fou el botxí més famós de Barcelona de finals del segle XIX. Va ajusticiar entre 50 i 80 persones, i a les estones lliures cuidava gallines i canaris.  Dedicat a tan funesta figura de l’obscur costumari català, el tema dels Morts ens presenta a una banda en estat de gràcia mitjançant un rock and roll extraordinari, tot un hit per a les millors pistes de ball. Les guitarres juguen amb el saxo amb una extraordinària destresa mentre el temps no per pistonada en cap moment del tema.  Tant sensacional canción se completa amb una veu perfecta que pronuncia frases esgarrifoses mentre repeteixen obsessivament el nom del botxí.

Foto: Guille López

La Cara B tampoc no conté ni una sola nota rebutjable.  Arranca també amb una  versió, en aquest cas del "The Goo Goo Muck" (James) de Ronnie Cook & The Gaylords que, amb l’adaptació de Marc Argenter i Ramon Morera més arranjaments musicals dels  Morts,  es converteix en “L’Home del sac”. Des de la versió que van fer del tema els Cramps al “Psychedelic Jungle” l’any 1981 que no  havia sentit  una interpretació tan contundent i encertada com aquesta que ens regalen aquests Morts. Acaba l’Ep amb un altre tema propi anomenat “El tren de la bruixa”, un pletòric instrumental amb música de Marc Argenter i arranjament de la banda. Un tema molt curt , ràpid, enèrgic, amb demolidora execució de guitarra instro surf, saxo R&B y ritme de “garage punk”. 



Foto: Guille López

En definitiva, es tracta de quatre temes espectaculars, magistrals, espatarrants, que demanen urgentment una continuació el més viat possible, i  que ens demostren, com diuen ells mateixos que “són morts però no enterrats i ara caminen amb el Mossèn”. Aquells que han tingut l’enorme plaer de veure’ls i escoltar-los en directe, ens expliquen que els seus concerts, on reparteixen la coneguda fulla informativa “El Soterramorts” ,  no desmereixen a tant selecta combinació de rock and roll amb arrels dels cinquanta i seixanta. Uns directes convincents mitjançant els quals fan tremolar les cassoletes dels genolls del públic assistent que no para de ballar i saltar veritablement  embogit per tanta música apassionant. 

Els Morts no fan cançons per a ximples conformistas, sinó "bramits" per despertar  consciències, per dir prou a tanta uniformitat indie catalana que no val una merda punxada en un pal encara que als seus “cosins indiotes” de Madrid els hi faci patxoca sentir com els follets hipsters canten en català. Ui, quina gràcia!!!... a pendre pel fuzz tanta mediocritat. Visca Mossèn Bramit Morera i els Morts!!!. El “dimoni” del R&B, el rock and roll, el “garatge punk”, i el instro surf ens ha enviat per fi als nostres salvadors. Espero i desitjo que siguem mereixedors de tanta sort i joia mortuòria.

   

Nota: Pots llegir la ressenya en castellà aquí, escoltar els temes al bandcamp i adquirir una còpia de l’Ep a Discos Monterey.

El fascinante mundo de Mossén Bramit Morera i els Morts, rock and roll en catalán con discos Jaguar

Para los catalanoparlantes que nos gusta el rock and roll con raíces en los cincuenta y los sesenta, resulta especialmente  gratificante poder disfrutar de un grupo como Mossèn Bramit Morera i els Morts porque no solo es una banda formada por extraordinarios músicos altamente creativos sinó que, encima, cantan tanto las versiones como sus temes originales en nuestra propia lengua.  De esta forma nos demuestran, por si hace falta, que el catalán es tan  útil como cualquier otro idioma para interpretar, hoy en día como en el pasado, todos aquellos estilos de raíces sixties que tanto nos apasionan. Pero también nos sirven para recordar, a quien proceda o lo necesite, que en nuestro país, Cataluña, no toda la música que se hace  tiene como único propósito rellenar, con cuatro notitas, aquellos lánguidos momentos  de hermanamiento en los fuegos de campamento mediante guitarritas de folk y letras surrealistas que parecen cuentos de adolescentes con las hormonas alteradas por los duendes del bosque.        

Dicho esto, permitidme que me postre de rodillas ante estos extraordinarios músico, “Els Morts”, en señal de ferviente sumisión a este Mossèn Bramit Morera y sus compinches, para  agradecerles sinceramente el esfuerzo que están haciendo para normalizar nuestra escena de “garage” en catalán sin tener que enfangarse con las mencionadas cursilerías de folk indie que evito nombrar para no darles más publicidad de la que ya disfrutan gratuitamente gracias a TV3 y otros subproductos comunicativos nefastos para más inri pagados con el dinero de la  Generalitat o sea, el de todos, nos guste o no el circo.
  
Pero basta de discursos y soflamas extra musicales. Creo que nos resultará mucho más provechoso centrarnos en los aspectos artísticos que aportan este fenomenal grupo catalán. Ellos son Mossèn Bramit Morera, voz; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, coros y saxo; Xavi Rippa, voces y bajo;  más Foll, a la batería, percusiones y coros.  Proceden de otras  bandas de prestigio como, por ejemplo, Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets) Xavi (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...) y Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Es preciso detallar también que Marc Argenter ha montado con Joan y Xavi de los Confidents más Javi y Francis de los Meows otro proyecto llamado  The Ratkellers, grupo con las maneras de unos entregados Beatles en la primera época de Hamburgo, o de unos Kaisers, por citar unos referentes. El nombre de los Ratkellers deriva del local donde tocaban los Rutles en su etapa de Hamburgo. Según tenemos entendido, ya tienen compuestos temas propios y versiones de los Shakers, Ventures y Larry Williams.   

De momento, volcaremos  toda nuestra atención en el  proyecto protagonista de esta reseña: Els Morts de Mossèn Bramit Morera. Esta  formación de reciente creación presenta este 2013 un Ep de cuatro canciones editado por Discos Jaguar, filial de la valenciana Discos Monterey. Contiene dos versiones espectaculares, inauditas, casi extrasensoriales, y dos canciones originales fascinantes y reveladoras de la auténtica genialidad de sus compositores.  El disco se grabó con Josep Maria Arroyo, y Lluís Torralbo en la cripta del Mossèn en el cementerio  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de enero  de 2013. La artwork corre a cargo del inefable diseñador  Marc Argenter y la fotografía de la portada es obra de Ran-el Cabrera.

La Cara A se abre con el tema “Tot negre i pelut”, versión de " All Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch. La adaptación es obra de Marc Argenter y Ramon Morera, y los arreglos musicales son de los Morts.  La versión es verdaderamente genial. Tiene toda la fuerza  del tema original con una letra tan fantasmagórica como bien trabajada. A destacar un muy bien construido riff de saxo, e incluso una recitación rítmica cercana al rap que lo convierte en más alucinante todavía, sin perder la esencia del R&B primitivo.  Rítmicamente  impecable, implica también un preludio perfecto para la canción original de Ramon Morera y els Morts que nos ofrecen a  continuación  titulada “Nicomedes”.  Nicomedes Méndez (1842-1912) fue el verdugo más famoso de Barcelona de finales del siglo XIX. Ajustició entre 50 y 80 persones, y en sus ratos libres cuidaba gallinas y canarios.  Dedicado a tan funesta figura del oscuro  “costumari” catalán, el tema de los Morts nos presenta a una banda en estado de gracia mediante un rock and roll extraordinario, todo un hit para las mejores pistas de baile. Las guitarras juegan con el saxo con una extraordinaria destreza mientas el tempo no pierde su energía en ningún momento del tema.  Tan sensacional canción se completa  con una voz  perfecta que pronuncia frases escalofriantes mientras repiten obsesivamente el nombre del verdugo. 

Foto: Guille López

La Cara B no contiene tampoco ni una sola nota de desperdicio.  Arranca también con una  versión, en este caso del "The Goo Goo Muck" (James) de Ronnie Cook & The Gaylords que, con la adaptación de Marc Argenter y Ramon Morera, más arreglos musicales de los Morts,  se convierte  en “L’Home del sac”. Desde la versión que hicieron del tema los Cramps para su  “Psychedelic Jungle” en el año 1981 que no  había oído una interpretación tan contundente y acertada como esta que nos regalan estos Morts. Acaba el Ep con otro tema propio llamado “El tren de la bruixa”, un pletórico instrumental con música de Marc Argenter y arreglo  de la banda. Un tema muy corto, rápido, enérgico, con demoledora ejecución de guitarra instro surf, saxo R&B y ritmo de bajo más batería de “garage punk”.


En definitiva, se trata de cuatro temas espectaculares  que piden urgentemente una continuación lo más pronto posible, y que nos demuestran, como dicen ellos mismos que “están muertos pero no enterrados y ahora caminan con el Mosén”. Quienes  han tenido el enorme placer de verles y escucharles en directo, nos explican que sus conciertos, donde se reparte la conocida hoja informativa “El Soterramorts” ,  no desmerecen a  tanta selecta combinación de rock and roll con raíces de los cincuenta y sesenta. Unos directos convincentes mediante los que consiguen hacen temblar las rótulas de las rodillas del público asistente que no para de bailar i saltar enloquecido ante tanta música apasionante. 

Foto: Guille López

Els Morts no hacen canciones para simples conformistas, sino auténticas obras maestras para despertar  consciencias, para decir basta a tanta uniformidad indie catalana que no vale una mierda pinchada en un palo aunque a sus “primos indiotas” de Madrid les resulte gracioso oír cómo los duendes hipsters del bosque cantan en catalán. “Huy, que chulo!!!”... a tomar por el fuzz tanta mediocridad. Viva Mossèn Bramit Morera i els Morts!!!. El “dimoni” del R&B, el rock and roll, el “garage punk” , y el instro surf nos ha enviado por fin a nuestros  salvadores. Espero que seamos merecedores de tanta suerte y alegría mortuoria.
   
Nota: Puedes leer la reseña en catalán aquí, escuchar los temas en el bandcamp y adquirir una copia del Ep en Discos Monterey.