|
Foto: Magic Pop |
Mossèn Bramit Morera i els Morts triomfaren el dia 6 de juliol de 2013 a la festa d’estiu de Discos Monterey de València. Tal i com se pronosticava a l’edicte del Mossèn publicat al full informatiu “El Soterramots”: “va còrrer la sang, bollí el Wah Wah com la cassola en forn, i les criatures sicalíptiques prengueren vida per afonar tant de suro blanc calatravesc, tanta coberta a la Plaça Redona, i tanta exposició de merda a l’IVAM”. Malauradament no es va poder comptar amb el directe de l’altre grup previst, en un principi, al cartell, dissenyat un cop més pel gran dibuixant Mik Baro. Els Picamato no participaren de la gran festa per qüestions personals de causa major. L’organització no va disposar de prou temps per cercar uns substituts adients que estiguessin a l’alçada de tan especial vetllada. En canvi, sí que poguérem gaudir d’un tast del bon criteri del Dj Fela Borbone que punxà uns quants temes de rock and roll i “garatge”, tant primitiu com obscur, de finals dels cinquanta i principis dels seixanta.
|
Foto: Magic Pop |
Mossèn Bramit Morera i els Morts presentaven el seu disc de debut, un Ep de quatre cançons editat per Discos Jaguar, filial de Monterey, del que pots llegir una àmplia ressenya d'aquest Magic Pop si entres
aquí. Com ben bé saps, la banda està formada per Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Xavi Rippa, veus i baix; Foll, a la bateria, percussions i veus. Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...) i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents). Oferiren al públic valencià no tant sols un brillant concert de rock and roll articulat amb versions memorables i cançons pròpies no menys fascinants, sinó que a més a més prepararen per l’ocasió tot un espectacle ideat amb una imaginació desbordant, ple a vessar de nombrosos detalls d’enorme qualitat musical, teatral i literària, en el que no faltaren missatges directes de crítica social expressats amb la franquesa endimoniada dels personatges ben caracteritzats .
|
Foto: Magic Pop |
Abans del directe pròpiament dit, una manifestació encapçalada pel Mossèn, els Morts i un seguit dels presents a la sala, recorria els voltants del Wah Wah, amb pancartes que reivindicaven la València Gòtica enfront de la de Calatrava, o bé es demanava que els ratpenats arrabassessin la supremacia de les “gavines”. Un cop dalt de l’escenari, els Morts iniciaren el concert mitjançant el conegut instrumental "In the Hall of the Mountain King", de “Peer Gynt”, d'Edvard Grieg, amb el que presentaren al Mossèn Bramit Morera. A partir d’aquell moment, el grup dirigit pel seu destacat “frontman” s’abraonaren musicalment des de l’escenari amb un enorme criteri i moltes ganes d’agradar als presents. Interpretaren adaptacions, fetes pel Marc Argenter i el Ramon Morera, de temes com “Tot negre i Pelut” ("Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch); “L’home del sac” ("The Goo Goo Muck" de Ronnie Cook & The Gaylords); “No tinguis por de la foscor” ("Don’t Be Afraid Of The Dark" dels Sonics); i també temes propis con “Les Històries Naturals” de Marc Argenter; o coneguts instrumentals com el "Tema dels Munsters"; així com altres de propis com “El Tren de la Bruixa”, també de Marc Argenter, que fou interpretat en més ocasions a mode de nexe d’unió entre els diversos moments que articulaven el discurs temàtic del directe.
|
Foto: Magic Pop |
L’actuació va seguir amb la versió “Jezabel” ("Jezebel" de Marty Wilde); més la grandiosa adaptació del "She’s Wicked" de The Fuzztones amb el títol de “És bruixa”. Una cançó que, a mans dels Morts i sobretot arran de la veu i teatralització del Mossèn, adquirí un aire entre gòtic, sinistre i psicodèlic, veritablement memorable. Li seguí un dels temes propis més coneguts, inclòs com ben bé saps al seu primer Ep. Es tracta del corejat “Nicomedes” on, tant la banda com el seu cantant principal, van fer gala de la seva “perversa” creativitat amb la que esdevenen uns genis ben capaços de robar-nos l’ànima per provocar uns aplaudiments entusiastes. El directe va arribar a les seues darreries mitjançant una altra tremenda cançó pròpia titulada “Bou Embolat” que va acabar per enfervoritzar el públic fascinat pel gran domini escènic d’una banda formada per aquests grans professionals capaços de reiventar-se amb una credibilitat encomiable.
En el capítol dels bisos, els Morts tornaren a l’escenari per oferir-nos un altre brutal instrumental propi titulat “Rei Vestit de Budell”, al que seguiren les versions “Mosquit Humà” ("Human Fly" dels Cramps); “Caputxeta Roja” ("Lil’ Red Riding Hood" de Sam The Sham & The Pharaohs); i “Sang i budells” ("Louie, Louie" de Richard Berry). Tot plegat va convertir la festa d’estiu de Monterey en una de les més originals i sorprenents que es recorden.
|
Foto: Magic Pop |
El concert del Mossèn Bramit i els Morts va ser excepcional de principi a fi per moltes i divers raons. La professionalitat instrumental dels seus músics va quedar ben palesa. Podem destacar la precisió rítmica tan d’en Foll amb la batería, com la del Xavi al baix. Els dos havien tocat la nit anterior amb els Meows a Barcelona en el que podria esdevenir un dels darrers concerts d’una de les bandes barcelonines amb més solera. Remarcable va resultar també la participació d’en Edu, un bon saxofonista amb personalitat que demostrà un bon domini instrumental a l’escenari.
Les cançons, tant les versions com els temes propis, denotaren un elevat nivell de composició musical a càrrec principalment del seu destre guitarrista, Marc Argenter, així com literària en mans de l’imaginatiu cantant Ramon Morera, originari d’Oliva (València), autor d’unes magnífiques lletres construïdes amb rimes emotives i metàfores sorprenents que no tenen res d’envejar als millors poetes de la literatura catalana. I tot aquest fantàstic nivell artístic fou condensat dintre d’un espectacle on el lleus desajustos, que els hagueren, no van anar més enllà de la simple anècdota.
|
Foto: Magic Pop |
En definitiva, creiem que vàrem ser testimonis d'una nit per guardar en la memòria col·lectiva. Una vetllada en la que sobreeixiren també vestits d’època, ampolles de vi etiquetades per la banda amb el nom de “Sang Innocent”, pancartes, ciris, l’esmentat fulletó informatiu, i un abundant “merchandising” ben variat i original... Tot plegat ens atorga moltes raons, totes elles fonamentades, com per considerar a aquest recent projecte musical català, probablement el primer grup de rock and roll d’arrels 50’s i 60’s que canta en valencià, com una de les propostes més originals i burxadores del panorama actual; i ja no tant sols dintre de l’escena actual del rock and roll, sinó també al capdavant de la música interpretada en català. La seva qualitat i originalitat està a anys llum de la gran majoria de les bandes del panorama suposadament “nostrat”, tant insípid i sobretot mancat de la imaginació i creativitat que demostraren a Valencia els fascinants Mossèn Bramit Morera i els Morts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.