miércoles, 22 de mayo de 2013

El fascinant món de Mossén Bramit Morera i els Morts, rock and roll en català amb Discos Jaguar

Portada
Per als catalanoparlants que ens agrada el rock and roll amb arrels dels cinquanta i seixanta, resulta especialment  gratificant poder gaudir d’un grup com Mossèn Bramit Morera i els Morts perquè no tant sols és una banda formada amb extraordinaris músics altament creatius sinó que, a més a més, canten tan les versions com els seus temes originals en la nostra pròpia llengua .  D’aquest forma ens demostren, per si cal fer-ho, que el català és tant útil com qualsevol altre idioma per interpretar, avui en dia con en el passat, tots aquells estils d’arrels sixties que tant ens apassionen però també ens serveixen per recordar, a qui calgui, que al nostre país no tota la música que es fa i es desfà, té el propòsit d’omplir amb quatre notetes aquelles llangoroses estones de germanor als focs de campament mitjançant guitarretes folk i lletres surrealistes que semblen auques d’adolescents amb les hormones alterades pels follets del bosc.
Foto: Ran-el Cabrera
      
Dit això, permeteu-me que em postri de genolls davant d’aquests extraordinaris músics anomenats Els Morts, en senyal de submissió fervorosa a aquest Mossèn Bramit Morera i companyia,  per agrair-los sincerament l’esforç que estan fent per tal de normalitzat la nostra escena de “garage” en català sense tenir que enfangar-se en les esmentades cursileries de folk indie que evito nomenar per no donar-los més publicitat de la que ja gaudeixen gratuïtament gràcies a TV3 i altres subproductes comunicatius nefasts pagats, per a més inri, amb els diners de la Generalitat o sigui els de tots, ens agradi o no el circ.     

Però prou de discursos extra musicals. Crec que ens resultarà molt més profitós centrar-nos en els aspectes artístics que aporten aquest fenomenal grup català. Ells són Mossèn Bramit Morera, veu; Marc Aarghgenter a la guitarra; Edu Rocket, veus i saxo; Xavi Rippa, veus i baix; Foll, a la batería, percussions i veus.  Procedeixen d’altres bandes de prestigi com per exemple Ramon Morera (Orsini Sakers), Edu (Dirty Rockets), Xavi (Trons, Meows), Foll (The Del Hoyos, Meows, Walkysons, Sons Of Yeah...)  i Marc (Flashback Five, Trons, Confidents).  Cal nomenar també que Marc Argenter ha muntat amb el Joan i el Xavi dels Confidents, més el Javi i el Francis dels Meows un altre projecte anomenat The Ratkellers, grup amb les maneres d’uns entregats Beatles a la primera època d’Hamburg, o d’uns Kaisers, per citar uns referentes.  El nom dels Ratkellers deriva del local on tocaven els Rutles a la seva etapa a Hamburg. Segons tenim entès ja tenen composats temes propis i fetes versions dels Shakers, Ventures i Larry Wiliams.   

De moment, cal que dipositem tota la nostra atenció al projecte protagonista d’aquesta ressenya: el Morts de Mossés Bramit Morera. Aquesta  formació de recent creació presenta aquest 2013 un Ep de quatre cançons editat per Discos Jaguar, filial de la valenciana Discos Monterey. Conté dues versions espectaculars, inaudites, gairebé extra sensorials,  i dues cançons originals ben bé fascinants i reveladores de l’autèntica genialitat dels seus compositors.  El disc fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri  de Montjuic  (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corre a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera.


La cara A s’obre amb el tema “Tot negre i pelut”, versió de " All Black & Hairy" de David "Screaming Lord" Sutch. L’adaptació ha estat obra de Marc Argenter i Ramon Morera, i els arranjaments musicals són dels Morts.  La versió és veritablement genial. Té tota la força del tema original amb una lletra tan fantasmagórica com ben treballada. A destacar un ben aprofitat riff de saxo, i fins i  tot una recitació rítmica propera al rap que el converteix en més al·lucinant encara sense perdre l’essència del R&B primitiu.  Rítmicament   impecable, esdevé un preludi perfecte per a la cançó original de Ramon Morera i els Morts que ens ofereixen a continuació  titulada “Nicomedes”.  Nicomedes Méndez (1842-1912) fou el botxí més famós de Barcelona de finals del segle XIX. Va ajusticiar entre 50 i 80 persones, i a les estones lliures cuidava gallines i canaris.  Dedicat a tan funesta figura de l’obscur costumari català, el tema dels Morts ens presenta a una banda en estat de gràcia mitjançant un rock and roll extraordinari, tot un hit per a les millors pistes de ball. Les guitarres juguen amb el saxo amb una extraordinària destresa mentre el temps no per pistonada en cap moment del tema.  Tant sensacional canción se completa amb una veu perfecta que pronuncia frases esgarrifoses mentre repeteixen obsessivament el nom del botxí.

Foto: Guille López

La Cara B tampoc no conté ni una sola nota rebutjable.  Arranca també amb una  versió, en aquest cas del "The Goo Goo Muck" (James) de Ronnie Cook & The Gaylords que, amb l’adaptació de Marc Argenter i Ramon Morera més arranjaments musicals dels  Morts,  es converteix en “L’Home del sac”. Des de la versió que van fer del tema els Cramps al “Psychedelic Jungle” l’any 1981 que no  havia sentit  una interpretació tan contundent i encertada com aquesta que ens regalen aquests Morts. Acaba l’Ep amb un altre tema propi anomenat “El tren de la bruixa”, un pletòric instrumental amb música de Marc Argenter i arranjament de la banda. Un tema molt curt , ràpid, enèrgic, amb demolidora execució de guitarra instro surf, saxo R&B y ritme de “garage punk”. 


Foto: Guille López

En definitiva, es tracta de quatre temes espectaculars, magistrals, espatarrants, que demanen urgentment una continuació el més viat possible, i  que ens demostren, com diuen ells mateixos que “són morts però no enterrats i ara caminen amb el Mossèn”. Aquells que han tingut l’enorme plaer de veure’ls i escoltar-los en directe, ens expliquen que els seus concerts, on reparteixen la coneguda fulla informativa “El Soterramorts” ,  no desmereixen a tant selecta combinació de rock and roll amb arrels dels cinquanta i seixanta. Uns directes convincents mitjançant els quals fan tremolar les cassoletes dels genolls del públic assistent que no para de ballar i saltar veritablement  embogit per tanta música apassionant. 


Els Morts no fan cançons per a ximples conformistas, sinó "bramits" per despertar  consciències, per dir prou a tanta uniformitat indie catalana que no val una merda punxada en un pal encara que als seus “cosins indiotes” de Madrid els hi faci patxoca sentir com els follets hipsters canten en català. Ui, quina gràcia!!!... a pendre pel fuzz tanta mediocritat. Visca Mossèn Bramit Morera i els Morts!!!. El “dimoni” del R&B, el rock and roll, el “garatge punk”, i el instro surf ens ha enviat per fi als nostres salvadors. Espero i desitjo que siguem mereixedors de tanta sort i joia mortuòria.
   

Nota: Pots llegir la ressenya en castellà aquí, escoltar els temes al bandcamp i adquirir una còpia de l’Ep a Discos Monterey.


No hay comentarios:

Publicar un comentario