lunes, 2 de marzo de 2015

La Cobla i els Demencials picant a “Ferro vell” amb extraordinària visceralitat creativa

Portada Ep
Tot i el que el punk es va estendre considerablement entre l’underground juvenil de finals dels setanta i principis dels vuitanta, no va ser fins que descobrí els Crass i els Dead Kennedys que no vaig ser plenament conscient del poder revulsiu i antisistema d’un moviment que altre tipus de bandes defensaven més des del nihilisme pur i dur sense excessives contemplacions polítiques. Els exabruptes dels Sex Pistols o el punk rock combatiu dels primers Clash, Damned o Buzzcocks, per citar-ne uns quants de significatius, tenien el seu evident poder d’atracció però no eren tan verinosos com, per exemple, les bandes de l’anomenat anarcopunk o l'street punk, estils de molta mala bava i força més minoritàries. En el cas de la nostra escena, és evident que, tot i compartir paràmetres musicals, no és el mateix la Banda Trapera del Río que els Nikis, com tampoc són iguals els Eskorbuto i els Siniestro Total. Més de trenta any després d’aquell ampli ventall de ràbia existencial i política expressada amb crits i cançons de dos acords, sobta que hagi encara bandes disposades a manifestar la seva absoluta disconformitat amb el sistema no tant sols des dels paràmetres radicals del punk, tan musical com ideològicament, sinó que, a més a més, ho facin en català seguint el camí de bandes dels noranta com Pilseners, o Inadaptats. Exemple actuals d’aquest evident però malaurat suïcidi comercial, això sí, portat a terme amb gran imaginació i contundència memorable, són la Cobla i The Demencials, dues grans formacions que piquen a “Ferro Vell” en un Split de quatre temes composats e interpretats amb una extraordinària visceralitat creativa.

Trajectòries 

La Cobla va plegar l’estiu de 2013 per motius personals després de tres anys amb dos magnífics Ep’s (+ info). Posaven punt i final a una aventura que, des d’un primer moment, ens va resultar força atractiva per la seva enorme vitalitat, compromís social i follia sense contemplacions. La banda estava formada per Jordi “Shuba” a la guitarra; Joan Rendé a la veu principal; Joan Jarrai a la guitarra; Albert Company al baix y Pitu Pitarch a la bateria. Els dos únics que havien format part de bandes són Shuba dels Cabrians, conegut combo de Mataró amb arrels jamaicanes, i el Pitu que havia format part dels Guinness Boys, banda d'Oi! de Santa Coloma de Farners.

La Cobla
La Cobla va començar a assajar al mes d’octubre de 2010 i el seu primer concert va tenir lloc a finals de gener del 2011 a l’Associació Cultural Apaga la Tele “ATV” de Sarrià de Ter. Cal nomenar que tres d’ells no havien agafat mai un instrument fins arribar a la Cobla. A la seua primera etapa interpretaven versions de la 'Setmana Tràgica' dels Frontpilsen; el 'No hi sóc tot', versió del “Blitzkreig Bop” dels Ramones, o ‘Inútils totals’, tema propi. Entre els mesos d’agost i setembre de 2011 van gravar el seu primer EP amb en Jaume Cuadrada (Mr. Freak Ska), als estudis la Clau de Mataró, qui també es va encarregar de la mescla i la masterització. Fou la primera i única referència del segell Stomping records, derivat del fanzine Stomping all Around, amb una edició limitada de 320 còpies. Conté els temes originals de la banda: “III Guerra Mundial” i “Matarem al Mossèn” a la seva cara A; més “Comerç de barri” i “Inútils Totals” a la cara B. Al mes de febrer de 2013 van enregistrar, mesclar i masteritzar ells mateixos el seu segon Ep entre Cabra del Camp (Tarragona) i Poblenou (Barcelona). Van utilitzar l’equip que havien comprat i van autoeditar l’Ep a l’abril amb el segell propi Gall Xinador Records amb una tirada limitada de 320 còpies. A la mateixa sessió de gravació es van enregistrar els temes que s’inclouen a aquest disc compartit amb els Demencials.

The Demencials. Foto del seu Fb.

The Demencials neix a Vic l’any 2006 amb Pablo Kren a la veu principal. Al poc, plega per motius personals i el substitueix Jordi Bover amb qui enregistren la primera maqueta sota el títol de "Per Tu.." amb vuit temes. Dos anys després, Jordi també decideix abandonar el projecte i entra Guillem “Txapess” Cañellas com a cantant. La resta de la formació actual són Pol Tebé a la bateria; Boi Tebé a la guitarra solista; Angel Caralt al baix; i Gil Roura a la guitarra. Aquesta formació és la responsable del disc “La Gran família” (2012) amb 12 temes i les cançons de l’split “Ferro Vell” amb la Cobla. La banda està treballant per treure un nou treball aquest 2015 despres d'un any i mig aturats per l’absència d’en “Txapess” qui va anar a viure a Irlanda del Nord. Les seves cançons incloses a “Ferro Vell” foren enregistrades a la Campaneria de Torelló amb el Dr. Enric Carbonell.

L’artwork de l’Ep es obra de Company, baixista de la Cobla. El disc està editat en vinil amb carpeta simulant precisament el ferro vell. A la portada hi trobem els dos cantants de les dues bandes i a la contraportada els títols de les cançons i els logos tant de la discogràfica de la Cobla, el “Gall Xinador Records” con la dels Demencials. Completa el disseny dues galetes del single, una amb un puny tancat i l'altre amb el que sembla un ou ferrat sobre una paret de maons.

Les cançons 

La Cobla a l'Estraperlo. Foto del seu Fb.
“Sang” és el títol del tema que obre la cara de la Cobla. Es tracta d’una descarrega de distorsió i ritmes embogits que ens posen de manifest la presència d’una gran banda de punk salvatge en la seva millor forma. Entre un “fuet i secallona per acontentar a la dona, i un porró de vi per ensabonar al veí” ens expliquen una visió de la Patum entre budells, carn, sang, vi i afartades al costat d’una cosina que ens encomana la pesta porcina i un avi del que em fet sort que s’hagi mort. Mitjançant una veu especialment dotada per narrar suculentes històries ben convincents, ens transmeten una altra visió de les nostrades tradicions catalanes. L’altra cançó de la Cobla porta per títol “Vides ofegades” i aquí la banda ens ofereix una disbauxa de guitarres creant riffs ben contundents entre records a la deriva d’una ciutat dominada pel homes grisos d’oficina entre mirades buides. Destruïts els oficis, perdut l’escalfor i l’encís dels barris que hem viscut, tant sols ens queden “vides ofegades” en nom del progrés.

The Demencials. Foto del seu Fb. 
Per la seva part, els Demencials inicien la seva cara amb “A vosaltres”, tema ràpid de riff ben viu i veu esgarrada. Una cançó d’agraïment als seus seguidors, “sense vosaltres, res d’això hagués passat” amb una tornada d’himne de puny enlaire: “Tots junts hem fet d'aquest moment un sentiment per recordar. Malgrat passin el anys no ho podrem oblidar. Són moltes nits que hem disfrutat de la vostre gran amistat. No hi ha paraules pel suport que ens heu donat. La música a les venes ens ha fet seguir sempre endavant. Passi el que passi sempre seguirem cridant, WE ARE!”. La segona cançó que aporten, “Miralls”, també conté un precís recorregut rítmic de melodia captivadora “entre nits de gresca, que ens féren grans. Sempre rondant, junts fins al final”. Un altre crit de germanor punk Oi!, amb “orgull i força”: “som l'espurna renescuda de la brasa... No deixarem mai d'existir”. A descartar una brillant combinació de baix i guitarra in crescendo abans de reprendre l’andanada final.

Reflexió final

The Demencials diuen al darrer vers de la seva segona cançó: “No deixarem mai d’existir”. I tenen tota la raó. Mentre persisteixin aquests “vosaltres” als que els  hi dediquen el primer tema, joves i no tant joves que assisteixen als concerts i compren discos com aquest, tenim la garantia que el seu projecte seguirà ben viu. Si aquest compromís entre músics i públic es manté ferm, fins i tot perviuran La Cobla tot i que  és poc probable que tornin a enregistrar nous temes, encara que cap la possibilitat que algun dia els puguem veure de nou sobre un escenari explicant-nos les seves històries sobre la insuportable mediocritat dels homes grisos que volen reescriure la història que ens pertany.

Probablement, dintre de molts anys, alguna discogràfica agosarada del país reeditarà plegats els singles de la Cobla mitjançant una edició de luxe i els reivindicaran, juntament amb els Demencials,  com a banda punk catalana autèntica com ara fan per exemple, a nivell estatal, amb els Eskorbuto. No ho sé, i la veritat es que no m’importa gens ni mica. Ja s'ho faran. El que per a mi compta de debò és estar ara al seu costat recolzant una proposta viva com la seva que pot presumir, amb escreix, de posseir tota l’essència del punk més revulsiu i antisistema. Una música en català que ens remou la sang i ens fa sentir menys submisos encara que sigui picant contra “Ferro Vell”.

Nota: Pots sentir les cançons de la Cobla al seu bandcamp aquí i les de The Demencials al seu, aquí. El disc està a la venda a botigues com Daily Records de Barcelona.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario