miércoles, 14 de marzo de 2012

Ferran Palau dels Anímic ens ofereix el seu primer treball en solitari, “L’Aigua del Rierol”

Ferran Palau acaba de publicar un àlbum titulat “L’Aigua del Rierol”. Editat aquest mes de març de 2012 per Amniòtic Records, recull deu magnífics temes de folk amb detalls psicodèlics y pop. Un àlbum molt emotiu, amb un extraordinari treball poètic i musical, que comporta una experiència molt intimista sense caure en l’ensopiment ni en la contemplació empallegosa dels sentiments. 

Ferran és, conjuntament amb Louise Joanne Sansom, un dels principals factòtums del grup Anímic, una de les millors propostes actuals de pop folk. Aquesta banda catalana té un discurs propi tan original com encisador que destaca tan pel seu contingut narratiu como per la seva forma musical. Com a mostra, segur que teniu ben present el seu darrer àlbum titulat “Hannah” (2011), un disc també amb deu meravelloses cançons, cantades en anglès i català, on tenen cabuda misteris, boirines, cementeris, i imatges definides mitjançant arranjaments preciosistes amb una interpretació exquisida.   

El primer disc d'en Ferran Palau fou enregistrat, durant el 2011 i principis del 2012, a casa del Jordi Matas (Esparreguera), que també s’ha encarregat de la producció, arranjament, i mescla, així com de les partitures per a instruments de vent i corda. La masterització ha estat a càrrec d’Yves Roussel, el disseny i maquetació d’Error! Design i les fotos són d’Emily Sterry-Bensusan. A destacar també l’excel·lent portada amb aquesta imatge tractada amb un toc misteriós, gairebé fantasmagòric, no exempta de certa tendresa genèrica.  

Ferran Palau canta i toca la guitarra. L’han acompanyat Jordi Matas, guitarra, banjo, bateria, baix i cors; Marc Cuevas: contrabaix; David Parras, tuba, bombardino; Jordi Claret: violoncel; Marie Perera, violí; y Louise Joanne Sansom al cors. 

Després d’una curta però excel·lent obertura de tuba i bombardí, presents en altres moments de qualitat del disc, les cançons d’aquest àlbum són com l’aigua del rierol que discorre amb la pau i l’harmonia pròpia del folk oferint-nos un seguit de reflexions sobre la vida, la mort, l’amor, la família, les estacions... Sensacions que passen davant nostre mitjançant un seguit de exquistis versos en català. Les guitarres sonen amb matisos d'àcid folk de la dècada dels setanta, i en ocasions, ajudades per banjo, violí, violoncel i contrabaix, adquireixen un cert aire celta encisador. Els instruments de corda també atorguen als temes detalls clàssics molt ben definits i gens pretensiosos mentre la rítmica arrodoneix un resultat final proper a la perfecció.       

Aquest disc no és una obra dels Anímic feta a la mida del Ferran amb l'ajut del Jordi Matas. La concepció d’aquest treball en solitari hagués estat possible sense l’existència del grup al que pertany. No tant sols esdevé molt més personal sinó que els arranjaments tenen un altra concepció menys pop i amb una experimentació molt més orgànica que ambiental.

Ferran Palau ha creat un disc certament memorable que de ben segur aconseguirà el recolzament de tots aquells que cerquen en la música folk del nostre país un missatge que vagi més enllà de la tradició còsmica, de la joguina apta per a tots els públics, o dels tòpics sentimentals. "L’Aigua del Rierol“ ens permet reflexionar sobre el nostre estat emocional, mentre la vida, els records i les esperances passen, per davant nostre, durant una nit d’estels, sota l'alzina, a la vora del pou de l'atzar i la sort.  

1 comentario: