LeCirke tanquen la gira del primer disc triomfant a un teatre Metropol tarragoní ple d'amics “coetanis”

LeCirke al Metropol. Foto: Magic Pop

LeCirke, grup tarragoní de pop folk amb detalls psicodèlics, va actuar el 18 de setembre de 2013 al Metropol de Tarragona en plena setmana de festa major de la ciutat.  L’emblemàtic  teatre, obra de l'arquitecte Josep Ma Jujol, es va omplir de nombrosos seguidors de la banda que van gaudir i molt d'un concert ben plantejat, dinàmic, emotiu, i encisador on es van poder escoltar els grans èxits del seu primer disc (+ info) així com una cançó nova del proper álbum. Nombrosos amics, familiars, i “coetanis”, congregats amb invitació, no es van voler perdre aquest esdeveniment especial mitjançant el qual la banda tancava la gira de presentació del seu flamant primer treball d'estudi. El resultat fou certament satisfactori a tots els nivells, des de la sonoritat fins la luminotècnia passant, evidentment, per la posada en escena i la interpretació musical.

Durant l'actuació van predominar moments d’una conjunció instrumental fascinant a càrrec de la formació habitual integrada per Esther Piqué, cantant; César Meler, cantant i guitarra; Pablo Vidal, teclats, acordió, glokenspiel; Apel.les Carod, violí, ukelele; Joan Roca, baix, i Jan K. Larsen, bateria.  Els acompanyaren  una petita però potent secció de metall a càrrec de Samuel Garcia a la trompeta, també violinista, més Pep “Spook” Orellana al trombó, així com tot un equip de so, llums i imatges, més vestuari,  que també realitzaren una feina digna de menció.



LeCirke al Metropol. Foto: Magic Pop

El concert era força esperat arran de l’enorme atracció que genera aquesta banda entre els tarragonins i tarragonines, així com per la curiositat de comprovar com s’emmotllaria l’actuació en un marc tan singular com és el Metropol. Certament, no resulta gens fàcil organitzar un concert de pop o rock and roll, fins i tot un de folk, dintre d’un teatre amb un imponent escenari que cal omplir i amb una important vessant teatral que també s’ha de cobrir necessàriament.

No es pot traslladar així com així el directe d’una sala de concerts amb el públic en peu, alternant entre cançó i cançó, ballant, bevent, a un teatre on tothom està segut i gairebé en silenci. Es difícil però no impossible. La mostra de que l'adaptació és ben factible la vam poder constatar aquells que tinguérem el  privilegi d’assistir al directe dels LeCirke al teatre Metropol.  Des d’un primer moment bona part del  públic va embolcallar els músics amb comentaris festius en veu alta, entre aplaudiments, per tal que la banda sentís ben propera una estimació que, a poc a poc, va ajudar que es relaxessin i es deixessin anar confortats amb l'ambient.  A partir d’aquell moment, tot va ser màgia i bones vibracions per tothom.    

LeCirke al Metropol. Foto: Magic Pop

L’actuació començava passats dos quarts de deu de la nit, hora anunciada, amb una progressió de sons ambientals a joc amb uns feixos de llum projectats sobre una rodona irregular on es podia veure, en ocasions, una enorme lluna plena, dibuixos al.lusius al seu primer disc o diverses imatges que variaven d’enigmàtiques a sensuals, segons la intensitat de les cançons. La resta de l’escenari estava ocupat pels músics, els nombrosos instruments, i per diversos elements decoratius propis de la intimitat d’una habitació com espelmes, cadires, petits mobles o làmpades. Tot plegat podria interpretar-se com una conjunció de la solitud i recolliment d’una llar amb la magnitud de tot un univers visual i sonor exemplificat amb una lluna imponent.
 

LeCirke al Metropol. Foto: Magic Pop

LeCirke van interpretar els temes del seu primer disc amb una solvència extraordinària i, de forma genérica, mitjançant un domini del directe adquirit durant tots els concerts que han ofert per presentar aquest brillant àlbum durant aquests darrers mesos.  Cançons com “Heyheyhoho”, “Supernova Fun”, “Take The Money”, “Surf Gitano”, “Flowers in the Bin”, van a estar a punt de treure dels seients al públic assistent per l’energia i vitalitat amb que foren interpretades. Extraordinaris també els arranjaments, en alguns casos recuperats del disc i en altres preparats per a l’ocasió mitjançant  els assajos previs al concert.  El concert també va comptar amb moments intimistes, d’una bellesa extraordinària aconseguida per petits detalls com la simulació del soroll de les balenes mitjançant els violins, mentre queien bombolles de sabó al tema “Fom/to the sky”.  La banda també interpretaria una excel.lent versió  del tema “Apples” de la banda holandesa Alamo Race Track amb un joc de veus dels seus dos solistes principals que van estar veritablement molt encertats en tot el concert, acompanyats per uns cors de la banda molt enriquidors.

LeCirke al Metropol. Foto: Magic Pop

Finalment, per tancar aquest brillant directe, LeCirke ens va regalar, abans d'un darrer bis cap a les 11 de la nit, un tema nou anomenat “Coeval” (coetani). Es tracta d’una magnífica composició de pop folk que destaca per una melodia encisadora articulada mitjançant uns canvis harmònics i rítmics dignes d’elogi . Fins i tot, interpretaren la cançó amb una gran seguretat fantástica com si hagués estat rodada durant molts concerts. De fet, en la nostre opinió, fou un dels moments més destacats de tota la nit. Es tracta d'un nou tema que ens augura el seguiment esplendorós d’una banda que ha assolit un so propi i original que tota formació cerca i al que s'arriba amb esforç i molt de treball d'equip. Sense cap mena de dubte, la seva creativitat i entusiasme els porta a sonar de forma molt conjuntada amb una imaginació desbordant que saben transmetre fins i tot emmotllats d’una sempre complicada posada en escena que inevitablement comporta un teatre, y en especial un de tant significatiu, com és el Metropol de Tarragona.