lunes, 29 de junio de 2015

Els Limboos, lliçó magistral de R&B al IV Aplec Mod del Sénia i les XI Jornades de l’Ermita d'Ulldecona

Concert dels Limboos a l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Magic Pop
Com aquell que sí vol la cosa, l’Aplec Modernista del Sénia ha arribat a la seva quarta edició reinventant-se amb una extraordinària festa que passa de ser un cap de setmana de gairebé tardor, ubicat a locals de Vinaròs, a una jornada dominical, el 28 de juny de 2015, celebrada mati i tarda a Amposta i principalment a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Si tenim en compte el nombrós públic que hi va assistir, l’amic i escriptor Robert Abella la ben encertada amb el canvi i en aquest èxit ha jugat un paper molt important el recolzament rebut per part dels organitzadors, amb Nete Vericat al capdavant, de les magnífiques XI Jornades Musicals de l’esmentada ermita on vam tenir el gran plaer d’escoltar en directe al grup gallec i madrileny, The Limboos.

Les scooters amb la serra de fons. Foto: Magic Pop
La festa va començar cap a les 11 hores amb la trobada escuterista. Aquí mereixen especial menció tots els escuteristes que s’hi van apuntar des de diversos llocs de la comarca del Sénia, la Marina Alta, de l'Horta, de l'Anoia, del Barcelonès, del Priorat, de la Plana Alta, del Tarragonès i del Delta de l'Ebre, alguns d'ells fent més 200 quilòmetres a cavall d'una scooter. Tots plegats van desplaçar-se fins La Pepa d’Amposta on van gaudir d’un vermut i la punxada del Dj Moreno Ros.

De tornada a l'Ermita de la Pietat, cap a les 14:00 hores, començava el dinar de germanor i cap a les 16 hores el dàncing party amb nombrosos dj’s d’excel·lent criteri com són Jordi Besalduch, Xavi Vinaròs, Mar La-Bel, Catalina de Plaça i Robert Abella. Finalment, passades les 20 hores s’niciava l’esperat concert de The Limboos. Tancaren la festa dos Dj’s més, tots ells d'enorme criteri, com són Marc Goodfella y Turista Bang Bang. A destacar que el cartell d'enguany és obra d'Aleix Marcoval. 



Detall del dinar de germanor de l'Aplec, Foto: Magic Pop
Per entendre l’enorme èxit de la festa, més enllà dels aspectes merament musicals, cal tenir molt en compte diversos factors molt importants al nostre parer. Comencem pel lloc on va tenir lloc la trobada perquè es tracta d’un marc veritablement incomparable. L’Ermita de la Pietat d’Ulldecona és un conjunt històric del segle XII amb església, restaurant i hostatgeria, ubicat a la vessant sud est de la Serra de Godall des d’on teníem una vista espectacular de la Foia d’Ulldecona i de la serralada que dóna nom a la comarca del Montsià.  En segon lloc, cal anomenar l’excel·lent organització, atenta i eficaç en tot moment, tant per part dels responsables de l’Aplec del Sénia com dels responsables de les exitoses Jornades musicals de l’Ermita. Amb aquests aspectes força determinants, s’entén en un tant per cent molt considerable la resposta massiva de persones de totes les edats provinents dels pobles veïns que amb la seva inestimable presència van aconseguir un ple gairebé absolut.  

The Limboos a l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Magic Pop
Pel que fa al concert dels Limboos, creiem fervorosament que van donar una lliçó magistral dels inicis de la música negra, i de com aquesta es va enriquir des de la dècada dels quaranta,  cinquanta i seixanta amb els ritmes llatins i jamaicans. Al seu brillant concert es poder escoltar blues, R&B, i jazz però tal i com s’escoltava als seus orígens, o sigui ballant; però també vam gaudir de mescles fascinants adobades amb mambo, bossa nova, rumba o sons jamaicans. El resultat era gairebé enciclopèdic i alhora altament divertit, aconseguint que el nombrós públic congregat no s’aturés del ballar des del primer al darrer tema, bis inclòs, tant pel que fa als instrumentals extraordinàriament ben executats com als temes cantants amb una passió irrefrenable. Van començar amb el “Big Cheff” que obre el Lp editat en 2014 amb Penniman, un disc fantàstic del que també interpretaren altres temes propis com “Jambalaya Walk”, “Early in the morning”, “Nervous”, “Rockin”, “What i’m saying”, “Space mambo”, “Keep your hands off My Pocket” o la versió “Thell Me Pratty Baby”  de Archie Shippings que enregistrà per a Shippings l’any 1959, Screamin 'Joe Neal.  Durant el concert també ens van oferir nous temes destinats a ser enregistrats, quan els hi sigui possible, i editats amb format single o Lp com són “Crazy Rhumba” o “Walking my way”.  I per acabar, una divertida versió del popular “Manisero” de Moisés Simons que va arrodonir una vetllada musical tant instructiva com lúdica.

The Limboos a l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Magic Pop 
A nivell instrumental, la secció rítmica de bateria i baix va estar impecable en tot moment mantenint els tempos amb una agilitat extraordinària, mentre les dues guitarres, en ocasions un d’ells als teclats o maraques, ens oferiren moments solistes brillants, amb penetrants riffs de R&B.  Completava la formació un saxofonista baríton que aportà des de pedals greus a solos jazzys i  de soul francament immillorables. I per damunt d’aquesta antològica combinació , la veu aspra, convincent i passional d’un cantant solista que ben bé podria passar per un cantant afroamericà que hauria estat una gran estrella durant el boom del R&B a les principals sales de música negra i llatina de Nova York durant la dècada dels cinquanta.

El nombrós públic a les 11es Jornades. Foto: Magic Pop 
En definitiva, un concert memorable on tot va sonar com calia, amb un bon equip de professionals del so, un públic atent i entregat en tot moment, un bon servei de bar, uns Dj's amb enorme criteri per mantenir la pista plena a vessar, i una organització certament perfecta. Tots plegats van facilitar  que una banda única com són els Limboos, amb prestigi internacional, sonés conjuntada, àgil i ben professional, per tal de fer-nos gaudir com va ser el cas d’un concert fantàstic en un marc no menys captivador.        



The Limboos a l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Magic Pop 
Trajectòria

The Limboos es van formar a principis de 2013 amb Daniela Kennedy (bateria y percussió), Sergio Alarcón (guitarra, orgue i percussió), Marcos Mascato (baix) i Roi Fontoira (veu y guitarra). Marcos i Roi formen part dels Phantom Keys i Roi dels Allnight Workers. El projecte el van iniciar Roi i Daniela, als que aviat es va unir Marcos i completà la formació Sergio. Junts han donat forma a un repertori molt original que ve a cobrir un espai vital de mestissatge sonor de música negra i llatina amb apassionants aportacions i un resultat final francament enriquidor. Cal destacar que al festival Funtastic Drácula de 2014 els van acompanyar en directe un trio de saxos anomenat els Saxos del Averno (+ info).  Al concert de l'ermita d'Ulldecona els acompanyava el saxofonista Dani Niño, habitual ja a tots els seus directes. 



The Limboos a l'Ermita d'Ulldecona. Foto: Magic Pop

Amb la producció de Mike Mariconda i l’edició de Penniman Records, tenen un parell de singles i un Lp editats. Al primer senzill es poden escoltar els temes "Not a Soul Around" a la cara A i "Space Mambo" a la B, els dos temes originals, com la gran majoria, de Fontoira i Kennedy. Al segon s’inclouen les cançons "Big Chef" a la A i "Limbootic" a la B. La cara A del primer single com la B del segon no estan incloses a l’àlbum. El Lp que presentaven al 2014 amb el títol de "Space Mambo" fou enregistrat també als Big Cheff Studios de Madrid amb Pedro Sancho. Compta amb una excel·lent portada on destaca una foto de Dodo Estudio. El disseny és de Jordi Duró i les fotos de contraportada de Micoco Graphics i Dena Flows. Pots llegir una ressenya d’aquest àlbum al Magic Pop entrant  aquí.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario