lunes, 17 de julio de 2017

Shirley Davis and The Silverbacks, funk soul encisador a les 13 JMEP d'Ulldecona més 6è Aplec Mod del Sénia

Shirley Davis and The Silverbacks. Foto: Magic Pop
En un marc veritablement encisador com és el capvespre a l’Ermita d’Ulldecona, el passat diumenge 16 de juliol de 2017 van actuar la banda madrilenya de funk soul Shirley Davis and The Silverbacks. Van pujar a l’escenari amb retard, degut al tràfic intens que van trobar en el seu llarg viatge procedents des de França on havien tocat en directe divendres a Bordeus i dissabte a Sorges. Comprensiblement cansats, van revifar els esperits al trobar-se davant d’un dels públics més agraïts i entregats que tot bon artista pot aspirar, el de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que celebren ja la seva tretzena edició.  

Entrada Ermita. Foto: Magic Pop
L'espai, únic i màgic, estava ple a vessar de públic. Tothom va ballar i gaudir de la professionalitat d’una banda, els Silverbacks, molt ben conjuntada amb el propòsit escrupolosament assolit d’embolcallar una veu potent a càrrec d’una cantant fascinant.  Shirley Davis es va lluir interpretant tendres balades soul, línies de funk contagioses, cohesionades amb detalls de música africana dintre d’un ampli ventall de melodies  sensuals i ritmes viscerals. Fou així com s’establí la necessària empatia i comunicació que fa d’un concert una cerimònia irrepetible. I aquest ho va ser, sense cap mena de dubte. 

Durant la mateixa jornada dominical, se celebrava al mateix lloc el sisè Aplec Modernista del Sénia. L’edició d’enguany presentava com a principal novetat una valenta trobada biciclista, a banda de l’habitual concentració d’scooters. Com en anys anteriors, els participants van gaudir d’un vermut modernista a la Pepa d’Amposta, més un dinar de germanor a l’esmentada ermita amb l’homenatge pòstum a l’amic i apleguista incondicional Neil Connors i una expo fotogràfica de Marc Goodfellah. A més a més, destacaren les punxades de diversos Dj’s com Moreno Ros, Selectors Blo Youth, Pau Martí, Double Trouble, Xavi Vinaròs, Icar Iranzo, Marc Faith, Jordi Besalduc, Robert Abella i Jordi Vidal. Tot plegat, un èxit rotund de públic i organització a càrrec dels responsables de l'Aplec Modernista del Sénia, els de les 13 Jornades Musicalsde l’Ermita de la Pietat, inclós el personal del servei de restauració, llum i so de l’Ermita.


Expo fotos d'apleguistes. Marc Goodfellah
Pel que fa a la banda madrilenya van obrir el concert amb un  parell d’instrumentals carregats de groove en els que ja manifestaren l’elevada prestància i habilitat dels seus components: des de la consistent secció rítmica de baix i bateria, fins al fonamental paper de l’orgue i la meticulosa guitarra passant per una encertada secció de vent metall amb trompeta i saxo. Pocs moment solistes en pro del so conjunt de banda, recreant línies de funk vibrants i pedals emocionals entre síncopes jazzístiques molt ben mesurades i precises.  

Vista del públic exemplar. Foto: Magic Pop
Tots plegats donaren vida a un ventall d’harmonies sobre les que la seva cantant solista, una inspirada Shirley Davis, treia forces de l’ànima, per conquerir-nos amb unes balades sentimentals d'autèntic manual i unes descàrregues ballables de funk veritablement hipnòtic. Entre els temes que ens van interpretar, a destacar la magnífica “Black Rose” que obre el seu àlbum, del que també ens oferiren “Diemma”, “Two Words” , “Pay your  for Love”, la sensacional “My Universe” (favorita personal) o “Make my Day”, així com el cover del “Deception” de Monophonics, més un bis en el que es van sentir un altre dels seus temes propis “Vanity” y la versió del “It´s my thing" de Marva Whitney.  Un concert fascinant que va anar guanyant empenta a mesura que transcorria gràcies a les ganes del grup disposats a satisfer un públic exemplar que, un cop més, va donar  una lliçó d’hospitalitat amb unes ganes de passar-s’ho bé francament impressionants.        

Trajectoria 

Shirley Davis. Foto: Magic Pop 
Shirley Lorraine Davis va nàixer a Londres l’any 1974, de pares jamaicans, i es casar als 16 anys amb un australià. A Austràlia hi viu  durant més de dues dècades, té una filla i decideix que vol ser cantant.  Va formar part del combo de House Deepface amb Chris Corby i Fran Power amb qui enregistra el disc “Feel The Love” (2006).  Després estigué a diverses bandes com la Deep Street Soul amb els que va enregistrar  singles i un àlbum al 2009 de títol homònim per a  Freestyle  Records. La resta de músics foren Andy Williamson al saxo,  Warren 'Papa J' Hunter i Agostino 'Sol Loco' Soldati a la percussió, Matt Green a la guitarra,  Monique 'Mon Cherie' Boggia al teclats, Peter 'Slips' Slipper al trombó i Greg Ambroisine a la trompeta. 

Shirley Davis and The Silverbacks. Foto: Magic Pop
També va acompanyar Wilson Pickett, formant part com a corista de la banda d’acompanyament amb la Grand Wazoo durant una gira. Fou amiga de la cantant de Kansas, Marva Whitney (n.1944 – d. 2012)  qui la va fer decantar cap al soul i el funk. També li va facilitar una col.laboració amb  la banda japonesa Osaka Monaurail, gravant per al segell alemany  Unique una versió del “No Trouble on the Mountain” (2011) de Richard “Groove” Holmes.  A Austràlia va destacar per temes de deep funk com “Greenbacks”  o “I Wanna Live”, número u a les llistes australianes amb una nominació  a un ARIA (premi al millor  single de Dance a Austràlia). 

Shirley Davis and The Silverbacks. Foto: Magic Pop 
A finals de l’any 2014 Shirley visitava Espanya en ocasió del concert de la seva amiga de Carolina del Sud, Sharon Jones (n.1956 – d. 2016) amb qui va compartir escenari de La Riviera de Madrid.  Després d’aquella actuació, el segell madrileny Tucxone Records  la posa al front de The Silverbacks amb els que enregistra el disc “Black Rose” (2016).  Sota la producció de Alberto "Tuco" Peces, la banda Silvertons que el va gravar estava formada per Diego “Comandante” Miranda al baix, Jorge Suarez "Canario" a la bateria, Edu "Duduman" Martínez a la guitarra,  Lucas "Scientist" Duplá al piano, Rayco Gil a la percussió, Aarón Pozón al saxo, i Javier "Martintxo" Martinez a la trompeta.  Per la seva part, The Silverbacks han enregistrat per al mencionat segell, amb David Hooper (n. Houston, Texas, 1955)  el Lp “It's My Turn” (2015) i un parell de singles amb Lena Kbalo al 2014, així com el tema instrumental benèfic “Elephants Rising” (2015) en favor del projecte cultural Leãozinho (Rio de Janeiro).

Nota: Pots escoltar les cançons al bandcamp

4 comentarios:

  1. Una gran banda (que, per cert, tinc pendent veure en directe) i un entorn, pel que es veu a les fotografies, incomparable. Realment devia ser tota una experiència, gràcies per compartir-la! Molt bona crònica!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies, tenen quelcom que els fa diferents a la majoria de grups de R&B actual i en directe desprenen força tot i la pallissa del viatge que s'havien pegat des de França. L'Ermita d'Ulldecona, s'ha de veure, i al capvespre és sincerament màgica.

      Eliminar
  2. Però què grans cròniques! Moltíssimes gràcies per gaudir-ho i transmetre-ho així Àlex!

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies a tu, les Jornades estan fent història social i artística, mereixen totes les lloances possibles perquè s'ho valen amb escreix.

    ResponderEliminar